ELS REGALS:

Un regal comporta emoció. Es una mostra d'amor i afecte i es fan per agradar i sorprendre.

Per tant, per trobar el regal adequat s'ha de treballar i com diuen ara, s'ha de notar que "se l'ha currat".

Al buscar què regalar pensarem sempre en la persona. Ens hem d'identificar amb ella, posar-nos en la seva pell i pensar què li pot agradar. Si es possible, el regal ha de comportar un significat, que es noti que ens hem preocupat per ella. Per exemple, si està obsessionada per anar a una festa, un collaret podria ser adequat.

També s'ha de pensar en l'ocasió (no és el mateix un regal pel naixement d'un fill que per un aniversari), segons el que es celebri.

Els regals no han de ser mai ostentosos. Diuen que "petits regals mantenen grans amistats".

A part del contingut, és importantissim que el regal estigui impecablement embolicat.

La majoria dels regals es donen en ma. En aquest cas, no cal una targeta d'acompanyament al regal. Quan es dona un regal s'ha d'aportar una mica de màgia, de ganes de crear una situació especial. Res pitjor que deixar el regal sense més.

Mentre s'obre el regal i just després s'ha de mantenir contacte visual amb qui ha fet el regal i amb un gran somriure, donar-li les gràcies.

A occident, nosaltres, es costum obrir el regal en el mateix moment en que ens el donen. Els orientals mai obren un regal en públic.

Si no és possible per les circumstancies, caldrà fer-ho i exposar-lo mentre qui ha fet el regal segueix en l'acta.

Si tot i així no es possible, màxim al dia següent, cal trucar-lo i agrair-li el detall.

Si el regal consisteix en un sobre de diners, agrairem el detall i guardarem el sobre sense mirar l'import regalat.

Per últim, no acceptarem mai regals comprometedors ni anònims.

ELS POLLS:

Si tenim criatures a casa, segur que en alguna època de l’any arriben amb polls. Aquets polls es diuen "polls del cap" (Pediculus capitis) perquè hi han altres varietats de polls que ataquen altres parts del cos. Són uns paràsits i s'han d'eliminar perquè al rascar-se poden crear infeccions encara que no transmeten malalties.

Aquets insectes viuen entre els cabells i s'alimenten de la sang del que infecten. Son de color gris, de 2 mil·límetres de llarg i no tenen ales.

Una femella pot posar uns 200 ous (llémenes) que al cap d'una setmana seran larves que quedaran enganxades al cabell.

es interessant saber que un poll no sobreviu més de 24 hores fora del cap.

El primer símptoma és que el nen es grata el cap però pot ser que sigui alguna al·lèrgia. Així que cal mirar-li el cabell i trobar algun poll o larva de color blanc (que de vegades hi ha sort i és caspa). El millor lloc per observar si ens ha tocat la loteria dels polls es  darrera les orelles.

Quan ja tenim la seguretat de que tenen polls, i no abans, buscarem com atacar-los:

- La més simple: està l'aplicació d'uns preparats insecticides específics.

- La de sempre: els rentarem el cabell amb aigua tèbia i amb molta paciència pentinarem amb una pinta fina (aquí ja trobarem algun poll adult). Seguidament i amb el cabell encara humit, traurem els llémenes amb els dits, esclafant-los amb les ungles. Aquest mètode requereix paciència i constància però és el més efectiu.

Si això dels dits fa fàstic, existeixen unes pintes molt efectives que són especials per aquesta feina.

Una altre solució per matar els llémenes està en empapar-lis el cabell amb vinagre (50% de vinagre amb 50% d'aigua) però en general els nens no es deixen perquè els molesta l'olor. Si s'aplica ha de ser en calent i amb el cabell sec.

Qualsevol tractament s'ha de repetir varies setmanes.

Les cabelleres llargues i sense recollir son més propicies al contagi i més difícils de netejar.

Per últim, cal prendre consciencia del problema i no escampar més polls dels necessaris. Reduir el contagi entre nens és la millor manera d'acabar amb els polls.

A casa s'ha de mantenir una estricta neteja de les pintes, tovalloles i coixins que toqui la persona infectada. La roba es renta amb aigua calenta i si es seca amb secadora es bastant segur que s'eliminen.

EL VINAGRE:

Es un producte que s’ha utilitzat sempre per la neteja. Es un àcid natural i té un grau de toxicitat baix, mentre no es mescli amb altres productes.

L’altre cosa interessant d'aquest producte és que es barat.

El més indicat és el vinagre blanc però es pot utilitzar el que fem servir per cuinar. A l'inrevés, si comprem  el de neteja, que ja es ven així per aquesta finalitat, no es pot utilitzar pel consum humà.

De sempre, s'ha fet la neteja general amb vinagre ja que neteja i desinfecta be i l’olor de vinagre desapareix quan es seca.

El més normal es mesclar aigua i vinagre a parts iguals. Si hi ha taques difícils, es pot aplicar directament, sense rebaixar, el vinagre (sempre fer una prova sobre la superfície abans de aplicar el vinagre pur).