Per a redissenyar l’interior d’una habitació pels fills, el
primer que cal és saber què volen ells.... dintre d’uns límits.
L’habitació és per a ells, no per a nosaltres, i, per tant,
s’ha de fer al seu gust. No podem imposar el que a nosaltres ens agrada perquè
el resultat serà de revista però ells no en gaudiran gens.
Tampoc podem sucumbir a les seves pretensions o acabarem
tenint una sala de jocs, amb una hamaca,
una pantalla de cinema i les fotos dels seus ídols enganxades a sobra del paper pintat
que tants diners ens han costat.
El procés d’acostar posicions amb un adolescent és molt
complexa. Si no ens sortim, sempre queda el recurs de demanar a una
interiorista que faci de “mediadora”. Serà el que la decoradora ha dit i
quedarem al marge.
Els passos, després de liquidar tot article infantil, són
aquests:
1- Decidir l’ús de l’habitació:
En principi serà per dormir. Hem d’aconseguir un lloc de pau
on pugui reflexionar, pensar, crear i descansar.... però en general, amb el pas
del temps, acaba sent una discoteca, sala de jocs, saló d’estètica i pista de ball
si ens descuidem.
Respecte a tenir televisió, ordinador, ... millor que tots
els aparells que s’endollen estiguin a fora de l’habitació de dormir i evitar
la contaminació electromagnètica.
S’ha de pactar què s’ha d’instal·lar, què ha d’estar en un
altre lloc i què no ha d’estar mai.
2- Concretar mobles:
Resultarà pràcticament indispensable disposar de:
- Un bon armari i calaixos grans per amagar les coses, que
no estiguin al mig de l’habitació.
- Un llit i un altre amagat per si ve un amic. El tipus de
llit de cangur, que queda a sota, els dels més aconsellables.
- Una tauleta de nit per posar una llum i que puguin llegir.
Respecte a posar una taula d’estudi, depèn de com sigui de
gran l’habitació. Es més recomanable que facin els deures al menjador o al
despatx si és factible. Però si cap una taula sempre és un bon recurs que es
pot utilitzar per mil coses.
L’altre recomanació és que hi hagin portes que permetin
amagar les coses ja que els adolescent no solen ser ordenats.
Una tercera recomanació: Crear un espai per la innovació. Un
lloc creatiu on pugui tenir coses que l’inspiri. Pot ser un taulell a la paret,
una estanteria, una rapissa de la finestra, una butaca, uns coixins al
terra,... un lloc propici a pensar i generar idees.
3- Escollir el look:
Per a decidir l’estil, millor consultar revistes de
decoració i propostes de les cases de mobles.
Molta cura en comprar a la primera un conjunt estàndard amb
tots els mobles integrats. És molt millor que la decoració reflecteixi la
personalitat de cada jove.
4- Decidir quin nivell de mobles comprem:
“Gent jove, pa tou”, que vol dir que són canviants.
Gastar-se molts diners en un mobiliari per joves pot ser tirar els diners
perquè al cap d’un any, per molt que hagin escollit ells tot el que composa el
seu lloc, es poden haver cansat i demanar canviar.
5- Planell:
Pel disseny de l’habitació es pot aconseguir, gratis, un
programa de disseny per Internet. Són fàcils d’utilitzar i tenen els mobles
dibuixats i estalvia molt temps. Però sinó, amb paper i llapis també es pot fer
molt bé.
El primer que s’ha de mirar és l’orientació del llit. Si pot
estar el capçal pot estar orientat al nord, creixerà millor. La segona cosa és
que des del llit pugui veure qui entra a l’habitació perquè això li donarà
tranquil·litat d’esperit.
El capçal del llit ha d’estar enganxat a la paret i a mà
dreta, ha d’estar la tauleta.
S’ha de mirar seguidament la llum que entrar en funció d’on
estant les finestres.
Si la paret dona a un exterior, pot ser que sigui freda a
l’hivern o al contrari. S’ha de tenir present la temperatura de l’habitació i si
caldrà moure algun radiador per tal d’estar més calent.
6- Buscar els mobles:
Prèviament a sortir a comprar, si tenim els mobles a casa, encara
que siguin vells, es pot fer una prova. Es tracta de mirar si el lloc del llit
és acollidor i de si podem obrir portes i calaixos, de si hi ha prou espai per
passar o no.
Ara cal sortir de casa i anar a veure botigues per saber què
s’ofereix. Potser trobem una ganga que és molt millor que el que havíem pensat
o potser no trobem l’idea que hem dissenyat i fer-la a mida val masses diners.
Aconsello que aquesta feina la facin els pares sols i, una
vegada trobada la solució, es porti a l’usuari fill a veure-la. No és un esport
adequat per aquestes generacions.
7- Muntar l’habitació:
Feina dels operaris o dels pares. Es inútil intentar que
pintin l’habitació o muntin un armari. Però s’han d’implicar en tot. Han de
viure el procés.
8- Completar amb detalls:
Una vegada tenim els mobles, immediatament, cal vestir el
llit amb un edredó, penjar cortines, làmpades, detalls a les
parets,...S’ha d’aconseguir crear caliu.
9- Detectar com es senten:
I ara, el més difícil. Mirar-los la cara i endevinar si estan
contents. Si estan a gust. I si no, a canviar el que calgui perquè ens ajudarà
molt per passar l’adolescència que ells es puguin trobar en el seu espai vital.
El buró és un escriptori, similar a una còmoda, que té
calaixos i que es tanca amb clau per tal de guardar la correspondència. Tant el
nom com les diverses formes d'aquest mobles provenen de França. Solen ser de
fusta noble i es col·loquen en el menjador, un passadís o una habitació.
Si
som al·lèrgics als àcars, es millor utilitzar un matalàs antial·lèrgic o com a mínim,
que no sigui de llana o plomes.
Unes sabates brutes, s’han de netejar quant abans millor: Si
tenen fang, pot ser que aquest porti algun producte i les faci malbé. Si
s’asseca, al treure’l, encara destrossarà més les sabates i per això és millor
netejar-les quan el fang està tou. 
Necessitarem al menys un parell de sabates ja que el peu sua
i es recomana, cada dos dies, canviar de parell per deixar que es recuperin.
Les sabates que hem utilitzat es poden deixar a l’aire lliure per ventilar-les
i després se’ls posa un motlle de fusta o plàstic a dins i es deixa que la pell
recuperi les seves propietats naturals.
Tenir un diccionari català a la prestatgeria de llibres no
fa mal. Tot al contrari. Si a més es complementa amb un diccionari de sinònims,
encara enriquirem més la nostre llengua. Si el tenim de totes les llengües que
parlem, millor que millor.
Que la pintura ens
agradi.