NETEJAR LES AIXETES METÀLIQUES:

Les aixetes sempre han d’estar seques i brillants.

Pel bon manteniment mirarem en primer lloc si  funcionen be. De vegades s’embosen amb la cal i abans de netejar-les, s’ha d’aconseguir que ragin correctament. Si aquest és el cas, desenroscarem la boca de l’aixeta, retirarem el filtre i el posarem en remull amb aigua i vinagre unes 12 hores. Seguidament s’acaben de treure les incrustacions de cals posant el filtre sota l’aigua o amb un raspall.

Es torna a muntar i ara es neteja amb un pinzell petit que permeti arribar a totes les vores i retirar qualsevol principi de fong. Si la brutícia està enganxada també es pot utilitzar un raspall de dents vell amb aigua calenta amb lleixiu. Després, amb una esponja fina (que no ratlli), i detergent, es neteja a fons.

Si s’ha fet òxid, passar un drap amb unes gotes d'amoníac. Es frega be.

Al final, es passa sempre un drap sec per enllustrar-les. 

L’ORDRE:

Ser ordenat és un hàbit i els hàbits s’aprenen.

En general aprenem per associació: Per exemple, si m’he esforçat a estudiar i aprovo, la propera vegada tornaré a estudiar ja que m’han reconegut l’esforç i m’ha fet feliç treure una bona nota.

Però dit això, el resultat associat a un esforç pot ser a curt  o a llarg termini.

Si una persona és desordenada, a curt aconsegueix no perdre temps i no invertir energia en ordenar. Però a llarg tindrà inconvenients: el problema de no trobar res, de no poder netejar l’habitació, de tenir un ambient nociu i del que s’avergonyirà,....

El desordre és una característica bastant normal en persones poc perfeccionistes, que no tenen cura de l’entorn, amb una autoestima baixa i poc respecte pels que els envolten. En general també l’acompanyen una dèbil habilitat de resoldre problemes, una manca de planificació i una baixa gestió del temps.

Per contra, aquelles persones que tenen el cap ben amoblat, que gestionen be els recursos, solen viure en un entorn net i ordenat.

Tot i que dèiem que el desordre és un hàbit, els casos més greus de desordre  poden respondre a un trastorn obsessiu compulsiu del que la variant més greu és el síndrome de Diógenes.

LA CAIXA DELS BOTONS:

Quan comprem una jaqueta, una camisa o qualsevol altre vestit, ens acostumen a proporcionar en una bosseta o cosit amb l'etiqueta un botó de recanvi. Aquets botons s'han de tenir controlats perquè si un dia en perdem un dels que portem, ens tornarem ximples buscant per les merceries el botó similar i acabarem renovant tots els botons.
A més, si deixem roba que ja no es pot aprofitar, sempre es poden salvar els botons.

Tots ells els deixarem en una caixa. Pot ser com vulguem però serà la "caixa dels botons" on tothom sabrà que si un dia fa falta, tenim un bon estoc de petits .... que ens poden ajudar.

Els botons tenen dues característiques: Costen més diners del que sembla i son bonics.
Molts nens han passat tardes jugant amb els botons de tots colors d'una caixa ja que no deixa de ser una font d'inspiració.