ROBA PER ESTAR PER CASA

Quan hom s’aixeca al matí es pot permetre el luxe de baixar a esmorzar en pijama si les circumstàncies ho permeten,........ però poca cosa més.

Bates, batins, pijames, camisons i similars han de quedar ben guardats a l’armari de la nostre habitació.

Per estar per casa, si s’ha de fer la feina de casa, val la pena tenir un vestit o un conjunt de pantalons i jersei, de punt, que és un teixit còmode. Es recomana que sigui fosc i que porti butxaques.

Per a cuinar, el lloc on hi ha més possibilitats de tacar-se amb l’oli de la paella o el forn, és millor tenir una muda específica que també es pot complementar amb un davantal.

 Si ja hem fet el menjar, la feina de la llar i es tracta senzillament  d’estar a casa, es pot portar un conjunt d’una altre temporada. No ens posarem roba d’esport  que, com el seu nom indica, és per a fer esport. Altra cosa és si fem bicicleta o alguna taula de gimnàs a dins de casa, per mantenir-nos en forma.

Si esperem visites, anirem molt més elegants. Descartarem immediatament les sabatilles. Mai una visita ens ha de veure amb sabatilles o succedanis. Les manoletines o ballarines de carrer són ideals.

En cas de venir invitats a sopar: El més important és la nostre actitud. Un bon somriure i una gran capacitat per què es sentint a gust amb nosaltres.

Interessa anar el més natural possible i que el que portem no interfereixi amb el que hem de servir. Per tant, cuideu els collarets i braçalets i tots els complements que puguin acabar sucats amb la salsa de la cassola.

Buscarem un vestit que no sigui molt escotat i que tampoc tingui mànigues llargues i amples. Tampoc és recomanable la minifalda ja que a les nostres amigues no els agradarà que mostrem els nostres atributs als seus marits. És millor, sense passar-se, anar un xic recatades.

El cabell, si el portem llarg, s’ha de recollir per evitar que una mostra acabi a la taula o dins d’un plat. Maquillatge fluït perquè amb la calor de la cuina es pot desintegrar, a l’igual que les pestanyes o les ombres d’ulls que no han d’estar carregades. Per contra, doneu-vos el gust d’utilitzar un pintallavis ben alegra.

Consulteu les entrades de “Retirar la taula” o “Parar la taula i rebre invitas” que també poden ser del vostre interès.

EMMAGATZEMAR LES BOSSES DE MA

La millor manera és disposar d’un espai dins d’un armari, en un prestatge, per tal que no hi entri la pols. Les bosses s’han d’emplenar amb paper, de manera que no s'arruguin. Es guardaran dins de fundes de roba (moltes d'elles ja solen portar-ne quan es compren).

Una vegada ben preparats, es posen en ordre un al costat de l’altre sense que s’aixafin.

El lloc d’emmagatzematge no ha de ser humit.

 

ORGANITZAR UN ESPAI

Aquí ensenyem un mètode molt simple per millorar un espai que pot ser la cuina, el despatx, el quarto de planxa o qualsevol altre lloc de la casa.

El nostre objectiu és ser més eficaces, reduir costos, ser més ràpides i sentir-nos més satisfetes. Amb tot això aconseguirem que tot flueixi millor. Si tenim la casa més ben organitzada trobarem les coses amb facilitat i per això, l’únic secret és tenir un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc. A més, podrem detectar que ens falta un objecte si no està en el seu lloc i poder-lo buscar per a quan el necessitem.

Per aplicar aquesta metodologia cal seguir aquets passos:

 1-     Decidir quin és el lloc a organitzar: Per exemple, la cuina. L’objectiu serà ordenar els armaris i deixar les superfícies de treball amb el mínim d’entrebancs per treballar amb més facilitat.

 2-     Fotografiar l’espai: Deixa constància de com està la cuina abans d’entrar  a organitzar-la. Les fotos ens donaran energia ja que ens permetrà demostrar-nos que hem millorat. Serà la nostre evidència, per a nosaltres i pels altres.

3-     Aconseguir una caixa: Busca una caixa de cartró i afegeix-li l’etiqueta dCb. Es molt important anotar la data del dia en que fas aquesta reorganització.

4-     Classificar els articles: Agafarem article per article de la cuina i, amb calma, ens preguntarem:

• Està en bon estat?
• Per què el volem?

La resposta pot ser: És imprescindible. Aquest seria, amb l’exemple de la cuina, el colador, el saler, .. Els deixarem a un extrem.
Si la resposta és: “... per si un dia....”,  “... en cas de que s’espatlli...”,  “... pel dia que volgués fer....”
..vol dir que tots aquets articles han d’anar a la caixa de cartró.

Si l’article està realment obsolet, trencat i no es pot aprofitar, el tirarem tenint en compte el seu destí com a deixalla.

Al final ens quedaran uns pocs objectes que seran els que realment necessitarem per a cuinar.

5-     Netejar el lloc: Seguidament netejarem a fons el lloc organitzat, és a dir, l’armari i la zona de treball: El desinfectarem i airejarem.

6-     Organitzar els articles: Una vegada el lloc estigui ben net, cal pensar si utilitzant articles d’emmagatzematge com ara caixes, estanteries, etc es pot millorar l’emmagatzematge. Tornarem a l’armari únicament els objectes que són útils deixant totalment lliure la sona de treball. Els articles els col·locarem a l’armari de la següent manera:

• Al fons de l’armari: Tot allò que s’utilitza en menys freqüència.
• Davant de l’armari: Els articles que s’utilitzen més.

7-     Foto final: Una vegada acabada la feina, farem una nova foto i la compararem amb la primera. I ens felicitarem per l’èxit!.

8-     Guardar la caixa: La caixa de rampoines ha d’anar fora de la cuina, en un lloc que no molesti. Quan tinguis organitzada tota la casa ja t’encarregaràs de totes les caixes de rampoines de cop.

TRUCADES TELEFÒNIQUES

Donar resposta a una trucada de telèfon, al mòbil o al fix, de manera educada i cordial transmet al interlocutor la percepció de que està parlant amb una persona seriosa i correcte.

El més habitual és contestar amb un “Sí, digui’m”, “Hola, bon dia” .... Aquí no és habitual la fórmula francesa de “aló” o l’anglesa de donar el número de telèfon al que truca.

Una vegada començada una conversa, és molt important saber amb qui s’està parlant. Per això sempre s’ha de tenir una llibreta i bolígraf al costat de cada telèfon per poder apuntar qui és, l’hora en que es queda o qualsevol altre acord.

Entra dins de les possibilitats que qui truqui vulgui enganyar-nos o treure’ns informació per estafar-nos. Per tant, cal ser tremendament reservat amb els desconeguts i no donar cap dada personal. Mai es pot donar, ni confirmar, DNI’s, noms i cognoms, adreces, telèfons i qualsevol altre dada nostre ni de cap  familiar ni conegut.

Si hi ha més persones a casa, i ens pregunten per una d’elles, cal dir: “Un moment que verifico si està” i seguidament preguntar “De part de qui?”.

Si les molèsties per trucades comercials són importants, un particular es pot registrar a la llista Robinson:
https://www.listarobinson.es. És un servei gratuït i incorporen les dades a una llista que les empreses de publicitat han de consultar abans de trucar. Estan registrades més de 200.000 persones i és un servei d'exclusió publicitaria gestionat per l'Associació Espanyola de l'Economia Digital i al que han de consultar les empreses previ a començar una campanya publicitaria.

Tant sols cal enregistrar l'email, telefon o adreça on les empreses no poden fer accions comercials.

 

EL VERMOUTH

O vermut!

“Anar a fer el vermut” és fer un àpat lleuger al migdia, abans de dinar. És molt típic dels caps de setmana a Catalunya, dels dies assolellats de primavera i estiu i és un acte social amb la família i amics.
 

El vermut és un vi blanc que cal que no estigui molt aromatitzat, amb sabor una mica amarg. És mescla amb una mica de sifó i un tallet de llimona. Hi ha el vermut blanc i el negre, sent el blanc el més indicat per l’aperitiu.

Per picar, s’acompanya d’olives, patates de xurrer, escopinyes i també hi entrarien les anxoves, ametlles i cloïses.

El got típic és aquest, tot i que es pot utilitzar una copa de martini.

Si els inviten a fer el vermut, és va a fer el vermut. No necessàriament s’invita a dinar.

LA BOSSA DE MA:

He arribat a la conclusió que és molt millor portar una bossa petita que una de gran. Amb la bossa petita porto tan sols allò que és imprescindible: el DNI, la targeta de crèdit, diners, mòbil, claus i el pintallavis. Amb menys coses sóc més feliç.

Quant més gran és la bossa, més coses es porten. Sembla que som cargols, amb la casa a sobra. Quantes més coses, més temps et passes per trobar el que necessites. Per això, la bossa petita és més eficient... i denota que ets una persona organitzada.

A més, cal tenir en compte que portar molt pes no és bo: Una dona no ha de portar mai una bossa de mà que pesi més del 10% del seu pes i si el porta penjat, no ha de ser més del 5% del seu pes. Portar constantment un pes superior pot acabar provocant problemes de dolor.

Tampoc es tracta de portar una bossa tan petita que no càpiga ni el mòbil!!

Les bosses han d'estar sempre netes, per dins i per fora. Cada vegada que fem un canvi, es gira tot ell i s'espolsa. També es pot posar una gota de perfum a dins.

 

EL PRESSUPOST:

La majoria de les vegades, la gestió de les despeses de la casa recau en la mestressa. La dona, aleshores, és el director financer i, com a tal, ha de presentar un pressupost, aprovar-lo amb els altres membres de la família, anotar les despeses diàries, fer un seguiment sobre el pressupost i explicar-ne les desviacions.

 Les fases per a fer el pressupost familiar són aquestes:

• Fer el pressupost: Abans de començar l’any, s’elabora un pressupost. L’eina més útil és un full d’excel on s'han d'anotar els ingressos i les despeses i periodificar-les pels 12 mesos de l’any. S’han de tenir en compte aquelles despeses corrents, com ara el col·legi, el menjar, la neteja,... però també les extraordinàries com ara les obres de millora de la pròpia casa, les vacances i qualsevol altre extra que s’hagi aprovat en els objectius de l’any.

EL MANIQUÍ:

Per tal d’aconseguir que la roba us caigui perfecte, és recomanable disposar  d'un maniquí. Si ja el teniu, o el compreu, el més segur és que no coincideixi amb la vostre talla.

Segur que si no teniu una talla perfecte, caldrà fer més ampla la cintura, el maluc o el pit. Per aconseguir la figura desitjada haureu de fer un farciment de buata o altre material que permeti modelar-lo fins a les vostres mesures.

EL REBOST:

Si disposes d’una habitació petita, d’un sota escala o un armari gran, pots muntar-te un rebost, un lloc on emmagatzemar menjar. Es important que el lloc sigui fresc i sec, que no li doni la llum i estigui en una part de la casa on no arribin olors agressives. A més, l’hauràs de mantenir sempre molt net. Si emmagatzemes productes frescos com ara verdures, fruites o embotits encara has de tenir més en compte les condicions de llum i temperatura per tal que es conservin be.

Tenir un rebost permet estalviar en les compres i dona aire a la cuina.

Si tens un rebost pots comprar ofertes de productes que tenen una data de caducitat avançada i estocar-los. Per exemple, oli, cafè, begudes,.. Molts supermercats fan ofertes de 2 per 1 que surten molt a compte.

EL TOCADOR:

           EL TOCADOR

Hi ha un moment del dia en que tota senyora necessita emmirallar-se i arreglar-se, ja sigui cuidar-se el cutis, maquillar-se o pentinar-se el cabell. Per a fer això és important disposar d’un lloc tranquil, on seure correctament i que estigui equipat amb tot el que necessitem per a posar-nos guapes. Què millor que aquells tocadors de fusta, els de tota la vida!

Aquí en teniu un disseny meu.