EL PLANXAMÀNIGUES:

Aquest aparell s’utilitza per facilitar la feina de planxa dels llocs difícils. Per exemple, les mànigues de les camises ja que l’elegància està en que no portin ratlla. S’utilitza  col·locant la màniga a dins del planxamànigues i es va donant la volta alhora que es passa la planxa per sobra.

Es també ideal per les mànigues dels vestits jaqueta i per aquells pantalons que tampoc porten ratlla.

Els planxamànigues es folren del mateix material i estil que les taules de planxar.
Per últim, és convenient guardar-les embolicades amb una funda per evitar que s’embrutin.

PANTALLES DE LÀMPADES:

Les pantalles tenen l'objectiu d'amagar la bombeta i difuminar la llum i són cilíndriques, còniques o quadrades.

Dimensió de les pantalles: Les làmpades que tenen una base gran, com ara les de sobretaula, han de tenir pantalles grans. Per contra, les de tauletes de nit, que tenen la base més petita, han de tenir-les més reduïdes.

Per tal de saber la mida de la pantalla que hem de col·locar en una làmpada de peu: Mirar primer l’alçada del peu de la làmpada, des de la base fins el punt on s’uneix a la pantalla. La pantalla ha de fer una alçada d’un 40% d’aquesta mesura. Però la millor manera és agafar unes pantalles de mides estàndard i provar si cau be.

SIMULACIÓ DE LA DECLARACIÓ DE RENDA:

El període per a presentar la declaració de renda va de l'abril a finals de juny però uns mesos abans d'acabar l'any, es convenient fer un primer càlcul del que haurem de pagar.

Totes les persones que en el 2013 arribin a cobrar més de 22.000 € (d'un sol pagador) o 11.200 € ( de més d'un pagador), estan obligades a presentar la declaració de renda. A més, aquelles persones que no arribin a aquest import, però que han tingut retencions, es bo que la facin perquè igual li tornen diners.

Si la simulació surt a pagar molt, es millor consultar un assessor fiscal. Aquets professionals són advocats, economistes o titulars mercantils que ens poden orientar sobre el què cal fer per pagar menys (legalment, està clar). Una de les millors sortides és invertir en Plans de Pensions o fer una donació ( a entitats concretes) ja que les dues coses desgraven.

Per a més informació, consultar a l'agencia tributària: Agencia Tributaria.

REPUTACIÓ PERSONAL A LA XARXA:

Amb les noves tecnologies d’internet la reputació personal ha agafat una altre dimensió:

Tu ets qui ets ...més el que es diu a la xarxa.

Imagina que vius en un poble, amb fama de senyora respectable, amb una imatge familiar impecable des de fa cinc generacions i, de repent, amb el teu nom i cognom, comences a publicar per twitter les xafarderies dels veïns. Possiblement, mes aviat que tard, un veí s’assabentarà del que expliques. A partir d’aquell moment serà la suma dels dos perfils, el de sempre i el de la xarxa. Qui tingui tota la informació, traurà les seves pròpies conclusions.

Els mitjans digitals han obert la porta perquè qui vulgui publiqui la seva opinió a internet i que aquesta opinió sigui “trobable” per un altre persona. Aquest fet ha revolucionat el mon perquè ha creat una nova manera de fer les coses i de conèixer a les persones.

Quan ens donen el nom d’un amic, un artista, un escriptor, l’amiga del nostre fill, el primer que fem es entrar a internet i consultar què és diu d’ella. Si no hi ha informació.... dolent! Si el que trobem és informació negativa.... dolent!. En canvi, si trobem un bon currículum, opinions positives, llocs on ha participat, amics que parlen be d’ella, ja ens formarem una bona opinió i tindrem una bona predisposició.

Per tant, es bo estar a la xarxa amb el nostre nom verdader i proporcionar un mínim d’informació de qui som. Ensenyar fins on creiem que és prudent, de la nostre vida particular. Explicar, per exemple, que ens agrada pintar i ensenyar algun quadre. O explicar que hem vist una exposició i ens ha agradat. Però amb molta prudència.

El gran problema d’internet és que no oblida: Fins ara, amb la premsa escrita i els mitjans audiovisuals, quan sortia una persona en portada era noticia una temporada però després s’oblidava. Ara, a l’estar tota la informació digitalitzada, el que vas fer fa cinc anys apareix a la xarxa i qui busca informació sobre tu, la trobarà. El “dret a l’oblit”, a internet, és difícil d’aconseguir. Si es denuncia, el cercador desindexa la noticia però no és ràpid.

Per tant, a la xarxa, a internet, hem de treballar la nostra “marca personal”.

Recomano consultar el post “marca personal”.

SITUACIONS ECONÒMIQUES COMPLICADES:

Des del 2008 que la crisi econòmica va començar, les famílies, en més o menys mesura, ens ha estat necessari adaptar-nos a una nova situació.

Per desgràcia, algunes famílies estan patint que alguns dels seus membres, si no tots, estan a l’atur i aquesta nova situació requereix fer canvis profunds en l’organització familiar.

Amb moltes ganes d’ajudar i de donar ànims, aportem uns consells per intentar canviar aquesta situació. El millor consell és no quedar-se quiet, no enfonsar-se i intentar tenir un Pla.

En front d’una situació econòmica greu, s’ha de treballar en dos grans línies que són, en primer lloc, la de generar nous ingressos i en segon lloc, la reducció dràstica de les despeses.

1-     Actuar per generar nous ingressos:

CONTROL DE LES PETITES DESPESES:

Amb les petites despeses se’n van els diners i no sabem com. Un esmorzar en un bar, una revista, una tonteria del mercat, el pa amb unes pastes per fer una mica de festa, els chuches pel nen del veí, un gelat,..

Si fem moltes compres durant la setmana i de tot el que comprem demanem tiquet, ens agobiarem amb tant comprovant. Hi ha una manera que és disposar el dilluns d’un moneder on sabem que hi tenim, per exemple, 20 € i pagar d’alli totes les despeses petites. Únicament les despeses petites. les que no passen de 3 o 5 €, depèn de cadascú. Així, quan s’acaben, tant sols hem d’anotar “20 € en despeses vàries”.

Tota la resta de tiquets superiors a 5 € les dipositarem en una caixeta i cada setmana, cada quinze dies o al mes, passarem comptes. Anotarem a la llibreta de despeses l’import de tots els tiquets de menjar, la planxa que hem comprat, el llibre del marit, el veterinari del gos,.. totes les despeses per a després passar-les a l’excel i fer un seguiment del què gastem.

MARCA PERSONAL:

El mon ha canviat. Les noves tecnologies han fet que qualsevol de nosaltres, per a aconseguir interrelacionar-se, comercialitzar un producte o servei, hagi de tenir una marca personal.

Aquesta marca, la nostre imatge, és la suma de molta informació: La nostre vida anterior, el què fem, el que diuen de nosaltres els nostres grups socials, el que es diu a internet i el que nosaltres volem que se sàpiga.

A internet podem crear un perfil propi: Pot ser el que nosaltres som realment o un perfil una mica diferent. Per exemple, si m’agrada molt pintar i vull que em trobin a la xarxa i compartir fotos de la meva pintura, pot ser crearé un perfil que sigui “Miravén - obres d’art” i un blog anomenat “Miravén – pintura aquarel·la”.

Si m’interessa que se sàpiga que redera del perfil estic jo, el connectaré o li donaré el meu nom real. Tant sols és necessari que existeixi coherència amb els continguts perquè sinó els internautes perdran interès en els dos llocs.

Si volgués publicar quadres frikis, essent una persona conservadora i tradicional, pot ser millor no confessar mai qui està darrera d’aquelles pintures.

Per tal de crear una marca a internet, la primera cosa es tenir una estratègia personal a la xarxa. Perquè volem estar a la xarxa? Saber què puc aportar i treure de la xarxa.

Una vegada definit el què, buscarem un grup similar a nosaltres. Quan entrem en una xarxa, hem de fer el mateix que quan volem formar part d’un grup social. Mirem qui el forma, quins temes comenta i ens plantegem si ens poden aportar alguna cosa i si nosaltres també podem aportar alguna informació rellevant. Si és així, ens acostem al grup, demanem entrar i primer, escoltarem. Quan estiguem segurs de que s’ajusten a la nostre estratègia, publicarem opinions i continguts.

Les xarxes que són més populars:

- LinkedIn per a promoure el currículum, buscar feina. A la descripció es sol posar el que hem fet fins ara. Es molt més interessant explicar el que es vol fer en un futur.

- Facebook: Per contactar amb amics i estar informat.

- Twitter: Similar a facebook. Permet enviar missatges curts a la xarxa que poden veure els teus seguidors. Es útil utilitzar la descripció per escriure, breument, què es busca a la xarxa.

A més d’estar a les xarxes, per tal de crear una marca personal, es pot tenir un (o més) blogs o webs.

 

 

ELS FONGS A LES PARETS:

Els fongs (moho) són els punts negres o taques negres que es fan a les parets quan hi ha molta humitat.

En realitat són microorganismes que proliferen quan es donen aquestes condicions dins la casa: Humitat, habitació poc ventilada i un aïllament tèrmic baix. Aquest últim provoca que la humitat de l'ambient passi a aigua.

Els fongs fan l'ambient insà i poden comportar problemes respiratoris, asma i al·lèrgies.

Per eliminar el fongs de les parets pintades, el millor és passar-hi una mescla d'aigua amb lleixiu amb una esponja i una vegada tret tot i sec, pintar amb una pintura especial antifongs. Pera  fer qualsevol operació amb els fongs cal anar protegit amb guants, ulleres i una bata.

ELS PUNTS FORTS:

Cadascun de nosaltres té uns punts forts diferents dels altres.

Un mètode per saber quins son es basa en analitzar les nostres pròpies experiències.

Cada vegada que es trobi davant d'una feina important, d'una decisió clau, anoti què "visiona", que creu que aconseguirà.

Al cap d'un any, revisi i analitzi si el que vostè esperava és el que realment ha succeït.

Si això ho repeteix any rere any, acabarà disposant d'una llista de les coses que se li donen be i de les que no li surten.

Si té valor, demani a un bon amic que li digui quines coses se li donen be i les contrasta amb la seva llista. Intenti no perdre l'amistat!

NOTES DE CONDOL

Quan es produeix la mort d'un ser estimat, el més adequat es enviar unes flors o una corona. Es pot enviar directament a la Funerària, acompanyant les flors amb una targeta personal on escriurem una nota de condol.

La nota es pot dirigir al difunt ja que encara que mort, és socialment actiu (fins que no l'enterren); perdó del comentari però és el que marca el protocol.
Tot i així, es considera més delicat enviar les flors a nom de la família.

Un exemple de frases de condol:

- Rebeu el nostre condol més sincer per la trista pèrdua del Marià.

- Estem al vostre costat en tant dolorosos moments.

- Us acompanyem en el sentiment.

- Marià, et durem sempre en els nostres cors.