divendres, 26 de juliol del 2013

EL PRESSUPOST:


La majoria de les vegades, la gestió de les despeses de la casa recau en la mestressa. La dona, aleshores, és el director financer i, com a tal, ha de presentar un pressupost, aprovar-lo amb els altres membres de la família, anotar les despeses diàries, fer un seguiment sobre el pressupost i explicar-ne les desviacions.

 Les fases per a fer el pressupost familiar són aquestes:
  • Fer el pressupost: Abans de començar l’any, s’elabora un pressupost. L’eina més útil és un full d’excel on s'han d'anotar els ingressos i les despeses i periodificar-les pels 12 mesos de l’any. S’han de tenir en compte aquelles despeses corrents, com ara el col·legi, el menjar, la neteja,... però també les extraordinàries com ara les obres de millora de la pròpia casa, les vacances i qualsevol altre extra que s’hagi aprovat en els objectius de l’any. Un exemple d’aquest full de càlcul seria:




  •  Aprovació del pressupost: El punt clau del pressupost és el resultat. Si els ingressos cobreixen les despeses, caldrà pensar què es fa amb l’excedent. Si hi ha més despeses que ingressos, s’ha de demanar un crèdit i això és tot un altre procés. S’ha de tenir clar cap a on es vol anar i el pressupost no és més que una eina per aconseguir la realització dels objectius. Un pressupost, sense més, no serveix de gaire. Dirà si subsistireu o no però poca cosa més. Si el lligueu amb els objectius, té molta més força.                                                                                                               El pressupost l’han d’aprovar tots els membres de la família que tenen capacitat per decidir. Si teniu el seu compromís, tindreu la força per seguir el que s’ha aprovat. Si no, serà paper mullat.
  • Control despeses diàries i registre comptable: Cal ser molt ordenat i sistemàtic. Buscar un lloc on es dipositin tots els tiquets de compra, factures, ... Si s’ha realitzat una compra o una despesa i s’ha perdut el tiquet o no hi ha cap justificant, s’anota en un paperet el concepte, l’import i la data. Periòdicament s’ajunten les despeses corrents d’uns mateix concepte. Per exemple, totes les de menjar, gasolina,...i es registren en un llibre de comptabilitat. També els ingressos s'han d'anotar en aquest mateix llibre.
  • Seguiment de les despeses: Cada fi de més, la mestressa de casa, en el seu paper de “director financer”, ha de fer un seguiment de les despeses respecte la previsió i veure les desviacions. Si les desviacions son negatives (les despeses són superiors als ingressos) cal fer un toc d’atenció a tota la família. Si tot funciona segons el previst, serà suficient explicar que “anem segons previsions”.                                                                                                                     El saldo que queda de cada mes s’ha de confrontar amb el saldo en diners dels banc i en metàl·lic que tingui la família. Aquest quadre, o desviació negativa, si té diferencies s’ha de regularitzar. Si la desviació és molt alta indica que hi ha entrades o sortides de diners que no es registren i, per tant, cal analitzar on està el problema i prendre mesures que millorin el control.
  • Explicar les desviacions: En el tancament de l’exercici (generalment a 31 de desembre), si les desviacions han estat significatives per imprevistos o per decisions que no es van incloure en el pressupost, s’han d’explicar. És bo fer un petit informe, d’una pàgina, raonant com ha anat l’exercici ja que d’aquesta manera s’aprèn a millorar el pressupostos.