Les sabates s’han d’adaptar als peus com uns guants a la ma.
Han de ser còmodes i de bona qualitat. No poden destenyir, han de permetre
transpirar el peu, aïllar del fred, no
pesar a fi de no afegir més pes al cos, no ser rígides i que siguin adequades a
la forma del peu.
En la compra pot influir la forma, la “horma” en castellà,
la llargada, l’alçada del peu i els centímetres de tacó, requeriment que ens
dirà el podòleg.
Necessitarem al menys un parell de sabates ja que el peu sua
i es recomana, cada dos dies, canviar de parell per deixar que es recuperin.
Les sabates que hem utilitzat es poden deixar a l’aire lliure per ventilar-les
i després se’ls posa un motlle de fusta o plàstic a dins i es deixa que la pell
recuperi les seves propietats naturals.
Quan les sabates fan mala olor es comença per la neteja i
després es pot utilitzar el remei casolà de tirar-hi bicarbonat a dins. També
serveixen unes rodanxes de llimona o zinc en pols. Sinó és pot comprar
un producte específic.
A la que veiem
que les tapetes estan desgastades, s’ha d’anar al sabater per col·locar-ne de
noves. Si portem les sabates sense tapetes les farem malbé i seran
irrecuperables.
El dia que hagim de transportar-les, a la maleta, per exemple, és millor posar-les en bosses de roba
especials per a elles.
Per a guardar
les sabates durant mesos, primer es netegen be. Seguidament s’omple la puntera,
per dins, de paper i se li afegeix a cadascuna un pal o una forma per tal que
quedi ben tiessa. S’emboliquen en paper de seda i s’afegeix una bosseta
antihumitat a la caixa. S’identifica la caixa de sabates de cartró amb el nom que
les pugui identificar i es guarda en un armari separat de les sabates de la
temporada. El lloc on les guardem ha de ser sec.
