Com a norma
general les raspallarem cada vegada amb un bon raspall (els de crin de cavall
son els més adequats). No utilitzar raspalls sintètics que poden ratllar la
sabata.
Unes sabates brutes, s’han de netejar quant abans millor: Si
tenen fang, pot ser que aquest porti algun producte i les faci malbé. Si
s’asseca, al treure’l, encara destrossarà més les sabates i per això és millor
netejar-les quan el fang està tou.
Les taques es poden treure amb aigua i sabó neutre (mai
detergent).
Es important no aplicar el betum o cera directament sinó amb
un drap, agafant una mica de crema i fent moviments circulars, començant per la
puntera i seguint pels laterals.
Si les sabates es mullen per la pluja: Reomplim el interior
de cada sabata amb paper de diari i els deixem que s’assequin a l’aire, sols,
lluny dels radiadors o d’altre font de calor. Es pot passar oli per la sola, a
fi de que no s’encartonin, o també vaselina (i traieu l’excés, que no
rellisqueu al tornar-les a utilitzar). Una vegada seques, se li aplica la cera.
Mai s’han de guardar a la caixa o a l’armari si estan humides ja que es poden
florir.
La majoria de sabates són de cuiro
i aquestes es netegen amb un drap de cotó sec i flotant. Seguidament es neteja
amb crema de sabates del color adequat.
Les sabates de roba es netegen com
si fos un vestit però intentant no mullar la sola. Les de pell girada o napa
s’han de netejar amb productes especials. Si són de xarol, s’utilitza llet:
S’agafa cotó, s’impregna en llet i es passa per sobre. Desprès es frega amb un
drap sec i se li treu brillantor.
