PARÀSITS:

Dins de la nostre casa poden entrar molts tipus de paràsits. Per les portes i  finestres, mosques i mosquits. Per qualsevol forat, formigues. Si tenim animals, com un gat o un gos, puses i garrapates.

En el mercat existeixen productes molt bons per totes aquestes plagues. Aquí tant sols donarem uns consells casolans:

Per les mosques i mosquits, es poden posar cortines que permeten que passi l’aire però no ells. També hi ha plantes que els espanten.

Per les formigues, a part de tenir la precaució de no deixar aliments per sobra la cuina,  la primera cosa es trobar per on entren i atacar el punt d’entrada.

Una solució està en fer una mescla de vinagre i aigua a parts iguales i amb una ampolla amb ruixador, mullar el camí que segueixen. Si el camí ve del jardí, es ruixa el terra però no tirar vinagre a les plantes ja que matarà qualsevol herba.

Si tenim catifes i els animals ens porten puses, segur que els dos es troben: Es

pot col·locar una tassa de vinagre sobre la catifa. Les puses aniran dins i quedaran fora de combat. S’ha d‘intentar que tampoc quedin a fora de combat les nostres mascotes.

Per últim, un avís: Vacunar als animals contra les paparres. Aquest paràsit transmet una bactèria denominada “borreliosis de Lyme”, que és molt perillosa per la salut i de difícil diagnosis. La poden portar els gossos però també qualsevol animal que vagui pel camp i s’ha d’estar atent en les èpoques de primavera i estiu.

I ja per acabar, hi ha paràsits humans que entren sempre per la per la porta i no se’n van. Per ara no es coneix cap producte del mercat que sigui prou efectiu.

RENTAR A MÀQUINA:

Per aconseguir la màxima eficiència i eficàcia en el procés de rentar, sacar amb l’assecadora i penjar la roba:

No es recomanable pensar en rentar si no tenim un volum important de roba que faci que el tambor de la rentadora estigui pràcticament ple. Si no és així, malgastarem energia, aigua i detergent.

Començarem per classificar la roba. Aquella que s’ha de rentar a ma o a la tintoreria ja no ha d’entrar en aquest flux de treball.

La que s’ha de rentar s’ha de separar segons sigui blanca o de color.

També s’ha de separar la roba que cal rentar en fred i la que necessita ser rentada a temperatura.

Per últim, segons la procedència de la roba, serà necessari separar-la ja que no és higiènic rentar la manta del gos amb el joc d’estovalles de taula.

L’altre factor a revisar són les taques de la roba: Algunes d’elles requeriran un tractament previ, pot ser deixar en remull o treure una taca prèviament a tirar-la a dins la rentadora.

Una vegada plena la rentadora, aplicarem la intel·ligència difusa que consisteix en, segons l’experiència, determinar  el tipus de programa, el temps de rentat, la temperatura i el tipus i quantitat de detergent.

A l’acabar, es centrifuga i d’aquí a la assecadora.

L’altre roba que no va a la assecadora es pot penjar a l’aire lliure amb agulles d’estendre o be, a l’interior en penjadors o fils d’estendre. Segons com pengem la roba ens facilitarà gran part de la feina de planxa. S’ha de tenir en compte que penjar la roba a l’exterior, al sol, és molt més higiènic però requereix molta més feina ja que cal assegurar-se que no se l’emportarà una ventada. Les agulles acostumen a deixar marques en el vestit que requeriran més habilitat de planxa.

Per contra, a dins d’una habitació, hi ha prou en deixar-la en un penjador de plàstic (o altre que no s’oxidi ni es faci malbé), sense ni tant sols cordar-la o agafar-la be a l’estenedor.

També es important disposar d’un gran cistell per recollir la roba seca. Es millor recollir-la tota en el cabàs i després amb calma, col·locar-la ordenadament dins del calaix o armari corresponent.

la que s'ha de planxar seguirà un altre procés que és el del planxat.

BROTXES DE MAQUILLATGE:

La brotxa és una eina que ens permet una bona qualitat de maquillatge però per això s’han de mantenir netes i ben conservades.

No cal rentar-les cada vegada però sí periòdicament i el temps de fer-ho depèn de com i a on les guardem.

Si la brotxa és de fibra sintètica, es renta amb aigua i sabó de rentar plats i seguidament s’esbaldeixen amb aigua freda fins que no surti sabó.

Si està molt bruta, utilitzarem oli: Untarem un paper de cuina amb l’oli de cuina normal i l’apliquem sobre la brotxa fins retirar la part de maquillatge. Després netegem la brotxa amb aigua i sabó sense que l’aigua toqui al mànec.

Quan estigui ben aclarida, l’eixuguem amb una tovallola i la deixem assecar cap a vall

Les brotxes que tenen cerres de pel natural s’han de netejar amb xampú suau i es segueix el mateix procediment descrit

Es deixen assecar com a mínim un dia abans de tornar-les a utilitzar.

Si tenen una funda protectora, es col·loca i es deixa cap a vall.

PEÇES DE LLANA

La llana és delicada i quan es mulla, es pot deformar. Per tant,  una peça de llana s’ha de rentar el mínim possible i sempre a ma per evitar que perdi les seves característiques. Intentarem dons, airejar-la just  després de portar-les o de treure-les del seu embolcall.

Si tant sols tenen una mica de brutícia la raspallarem i traurem les taques amb una esponja.

Una vegada rentada amb sabó especial per la llana, l'estendrem en horitzontal, a sobra d’una tovallola o si no pesa massa, en un penjador amb forma o amb "ombreres", deixant espai entre peça i peça. S’eixuguen a temperatura ambient, fora de la calor.

Si s’han fet boletes es pot passar-hi per sobre un tros de "celo" on s'hagin format. S’estira amb molta cura i les boletes quedaran enganxades. Si són boles grans, amb les mateixes tisores es poden anar tallant.

Si es vol recuperar la textura inicial d'una peça de llana que s'hagi encongit, es deixa tot un dia dins d'un gibrell amb un litre i mig de suavitzant per cada quatre litres d'aigua. La peça recuperarà el seu estat inicial.

PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS.

Qualsevol de nosaltres facilita dades personals quan obra una compta bancària, paga amb la targeta de crèdit, es matricula en un gimnàs, participa en un concurs, compra un bitllet d’avió, fa una compra per internet o accepta una amistat al facebook. Deixem un rastre, una traçabilitat de les nostres accions al llarg de cada dia, i es fàcil i inevitable obtenir informació de qui som.

Les dades personals són nostres i nomes nostres i, per tant, podem decidir cedir-les o no. Si ho fem, podem exigir saber a qui, quines dades donem i per a quina finalitat i només per aquella.

Son dades personals totes les que permeten que ens identifiquin: El nom i cognom, DNI/NIF, Nº de la Seguretat Social, adreça, telèfon, signatura, imatge i veu, correu electrònic,...

A fi de protegir-nos en aquesta cessió de dades existeix la LOPD (Lei Orgànica de Protecció de Dades) que obliga a complir  uns requeriments:

- No ens poden demanar més dades de les necessàries: Que em demanen la talla de vestits per allotjar-me en un hotel??? Quina marca de cotxe porto per matricular el nen al col•legi??? He donar la data de naixement al comprar  una nevera ??? Aquesta informació és excessiva i no la facilitarem mai.

- La finalitat de les dades ha de ser clara: que expliquin perquè tenen un fitxer. Si és pel fitxer de "donacions" no  ens poden bombardejar de publicitat. Si són per la relació laboral amb la meva empresa, no m’han de felicitar pel meu aniversari de noces. L’empresa a qui li donem les nostres dades s’ha de comprometre a no fer-les servi per a res més que per aquest fi i les ha d’eliminar una vegada acabada la funció per la que vam donar les dades.

- S’ha de donar informació real, veraç i actual i explicar per quin sistema es poden actualitzar.

- Ha de permetre esborrar les meves dades si jo m’empenedeixo d’haver-les donat (son els drets ARCO).

Dins de les dades personals, hi han dades que són sensibles i que exigeixen que l’empresa o persona a qui li cedim, tingui unes mesures de seguretat altes per tal de que no se’n faci un mal us. Aquestes dades sensibles i especialment protegides son, per exemple, totes les de salut, origen racial i ètnic, opinions polítiques, vida sexual, conviccions religioses, filosòfiques o morals, ...

Podeu trobar més informació en la web de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades o en el  Reial decret 1720/2007 (reglament  que desenvolupa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)).

ELS REGALS:

Un regal comporta emoció. Es una mostra d'amor i afecte i es fan per agradar i sorprendre.

Per tant, per trobar el regal adequat s'ha de treballar i com diuen ara, s'ha de notar que "se l'ha currat".

Al buscar què regalar pensarem sempre en la persona. Ens hem d'identificar amb ella, posar-nos en la seva pell i pensar què li pot agradar. Si es possible, el regal ha de comportar un significat, que es noti que ens hem preocupat per ella. Per exemple, si està obsessionada per anar a una festa, un collaret podria ser adequat.

També s'ha de pensar en l'ocasió (no és el mateix un regal pel naixement d'un fill que per un aniversari), segons el que es celebri.

Els regals no han de ser mai ostentosos. Diuen que "petits regals mantenen grans amistats".

A part del contingut, és importantissim que el regal estigui impecablement embolicat.

La majoria dels regals es donen en ma. En aquest cas, no cal una targeta d'acompanyament al regal. Quan es dona un regal s'ha d'aportar una mica de màgia, de ganes de crear una situació especial. Res pitjor que deixar el regal sense més.

Mentre s'obre el regal i just després s'ha de mantenir contacte visual amb qui ha fet el regal i amb un gran somriure, donar-li les gràcies.

A occident, nosaltres, es costum obrir el regal en el mateix moment en que ens el donen. Els orientals mai obren un regal en públic.

Si no és possible per les circumstancies, caldrà fer-ho i exposar-lo mentre qui ha fet el regal segueix en l'acta.

Si tot i així no es possible, màxim al dia següent, cal trucar-lo i agrair-li el detall.

Si el regal consisteix en un sobre de diners, agrairem el detall i guardarem el sobre sense mirar l'import regalat.

Per últim, no acceptarem mai regals comprometedors ni anònims.

ELS POLLS:

Si tenim criatures a casa, segur que en alguna època de l’any arriben amb polls. Aquets polls es diuen "polls del cap" (Pediculus capitis) perquè hi han altres varietats de polls que ataquen altres parts del cos. Són uns paràsits i s'han d'eliminar perquè al rascar-se poden crear infeccions encara que no transmeten malalties.

Aquets insectes viuen entre els cabells i s'alimenten de la sang del que infecten. Son de color gris, de 2 mil·límetres de llarg i no tenen ales.

Una femella pot posar uns 200 ous (llémenes) que al cap d'una setmana seran larves que quedaran enganxades al cabell.

es interessant saber que un poll no sobreviu més de 24 hores fora del cap.

El primer símptoma és que el nen es grata el cap però pot ser que sigui alguna al·lèrgia. Així que cal mirar-li el cabell i trobar algun poll o larva de color blanc (que de vegades hi ha sort i és caspa). El millor lloc per observar si ens ha tocat la loteria dels polls es  darrera les orelles.

Quan ja tenim la seguretat de que tenen polls, i no abans, buscarem com atacar-los:

- La més simple: està l'aplicació d'uns preparats insecticides específics.

- La de sempre: els rentarem el cabell amb aigua tèbia i amb molta paciència pentinarem amb una pinta fina (aquí ja trobarem algun poll adult). Seguidament i amb el cabell encara humit, traurem els llémenes amb els dits, esclafant-los amb les ungles. Aquest mètode requereix paciència i constància però és el més efectiu.

Si això dels dits fa fàstic, existeixen unes pintes molt efectives que són especials per aquesta feina.

Una altre solució per matar els llémenes està en empapar-lis el cabell amb vinagre (50% de vinagre amb 50% d'aigua) però en general els nens no es deixen perquè els molesta l'olor. Si s'aplica ha de ser en calent i amb el cabell sec.

Qualsevol tractament s'ha de repetir varies setmanes.

Les cabelleres llargues i sense recollir son més propicies al contagi i més difícils de netejar.

Per últim, cal prendre consciencia del problema i no escampar més polls dels necessaris. Reduir el contagi entre nens és la millor manera d'acabar amb els polls.

A casa s'ha de mantenir una estricta neteja de les pintes, tovalloles i coixins que toqui la persona infectada. La roba es renta amb aigua calenta i si es seca amb secadora es bastant segur que s'eliminen.