NETEJA DE CAPÇALS TAPIÇATS:

Els capçats tapissats s'han de mantenir periòdicament per evitar que la pols entri dins la trama de la tela. S'utilitza per això l'aspirador amb el seu raspall al que es pot afegir una mitja a sobra per evitar que rasqui. Si està molt brut caldrà netejar-lo millor amb champu de tapissaria o escuma seca.

LA LLAR DE FOC:

Les llars de foc són el millor lloc on passar una bona vetllada, sobre tot a l'hivern. El problema que tenen és que són molt brutes tant si funcionen com si no ho fan. La llenya que es sol guardar preparada és un niu de brutícia  i si es fa foc s'ha de netejar el sutge que provoca males olors i fa que s'obstrueixi el conducte de sortida del fum.
Segons els bombers, les llars de foc són la causa de molts incendis i s'ha d'anar amb molta cura amb elles.
Dit tot això, es un luxe tenir una llar de foc a casa.
Aquí deixo un disseny típic de llar de foc catalana:

FER UNS BAIXOS DE PANTALONS:

El primer pas es fer una prova de la roba de manera que els pantalons caiguin en el seu lloc (o a la cintura o al maluc, en funció del disseny) tot calçant les sabates que es portaran ja que segons que el taló sigui alt o baix el farem més curt o més llarg.

Amb les agulles de cap es marca un camal, tot el vol. En general, la part de darrera és més llarga que la del davant.

S’agafen els pantalons i, amb fil d’embastar blanc i agulla, es passa un senyal pel lloc on s’han posar les agulles de cap. Seguidament s’encara un camal amb un altre i es torna a passar un senyal amb el fil de manera que entravessi les quatre capes de roba. Es passen les tisores entre cada camal per tal que el senyal quedi marcant cada part dels pantalons. Això, si cal, s’ha de fer per dins i fora del camal de manera que la senyal quedi a tot arreu.

Una vegada senyalat tot ja es pot doblegar la roba per fer la vora. Si el tros de roba és molt ample, es pot tallar i en aquest cas s’ha de sobrefilar ja que sinó es desfilarà la roba. Hi ha vegades que cal obrir els laterals de la vora:

 

 

Una vegada estiguin els dos camals sobrefilats, es prova de nou amb les sabates que s’han de portar. Si va be ja es pot cosir per la part interior. Es va agafant  un fil de roba del cantó bo de la peça i es cus amb la bora intentant que no es notin les puntades per fora. Es reforça fort la vora a l’arribar a les costures.

Prèviament a treure l’embasta, es planxa. Es treu l’embasta de fil blanc i es repassa de nou amb la planxa si cal.

 

NETEJA D'OBJECTES CROMATS:

Per netejar les coses cromades es prepara una mescla de aigua amb alcohol de cremar. Amb un drap de cotó humit amb la mescla es neteja però si està molt malament també es pot preparar una papilla amb farina i aigua, a parts iguals, cobrint tot el metall. Al cap de mitja hora, temps de sacar la papilla, es retira i es neteja amb un drap. Tot seguit es treu brillo amb un altre més gruixut.

EL COSIDOR:

En cada casa es necessita un cosidor encara que sigui en la seva mínima expressió:
Agulles, fils, tisores, agulles de cap i didal.
Una capça pot fer les mateixes funcions.
Si a més es complementa amb la cinta mètrica, agulles imperdibles, botons, cremalleres, fils de varis colors, gafets, botons,.. molt millor.

No cal que sigueu modistes però un mínim de coneixements de com fer una vora, uns baixos de pantaló o col.locar unes ombreres o petits retocs s’han de tenir. Son feines bàsiques per reparar la roba que es trenca i d’aquesta manera estalviar en el capítol de vestir.
 

El material que es necessita es pot trobar en aquest link:
http://www.xtec.cat/~jdot/textil/confec.htm#laartesanal

 

 

OMBRERES:

Les ombreres són uns coixinets d’escuma que es col·loquen als vestits i jaquetes per realçar les espatlles, es a dir, per a fer que la roba caigui millor.

En les merceries es troben dos tipus, les japoneses i les normals:

 

El que una peça de roba porti un tipus o un altre depèn de la forma en que es munta la màniga.

Per cosir una ombrera cal doblar-la pel mig i enganxar la part més ample a la costura de la màniga amb una agulla i l’altre punta cap al coll. Seguidament es prova la peça i si la peça de roba cau be ja es pot embastar. Es cus seguint la costura o amb unes puntades a la punta de cada ombrera.

TARGETES DE VISITA:

Es una presentació escrita de la persona. En general es fan en cartolina de 85 x 55 mm.  El paper ha de ser de certa qualitat i la lletra ha de ser clara. Millor que siguin lletres fosques i no fer més de dos colors. Tampoc és molt recomanable fer les lletres amb relleu. El fons blanc és el més clàssic però també el més elegant.

Ha d'incloure:

• Nom i cognoms de la persona, al centre.
• Si són per feina, el càrrec assignat per l'empresa.
• Al peu, l'adreça i telèfon ( i e-mail).

Las targetes es solen intercanviar al principi o final d'una reunió, però qualsevol altre moment és bo per fer un intercanvi.
Es solen portar a sobra, en un targeter.
Pel fet de donar la targeta de visita amb les vostres dades, no vol dir que esteu consentint que us enviïn publicitat.
També s'utilitzen per deixar una nota en una casa o enviar un regal.