NETEJAR LES AIXETES METÀLIQUES:

Les aixetes sempre han d’estar seques i brillants.

Abans de netejar-les, mirarem si  funcionen be. De vegades s’encallen amb la calç i serà necessari fer un manteniment previ perquè ragin correctament. Si aquest és el cas, desenroscarem la boca de l’aixeta, retirarem el filtre i el posarem en remull amb aigua i vinagre unes 12 hores. Després acabarem de treure els restes d'incrustacions a raig d'aixeta o amb un raspall.

Ja tornada a muntar, netejarem el voltant de l'aixeta amb un pinzell petit que permeti arribar a totes les vores i retirar qualsevol principi de fong. Si la brutícia està enganxada també es pot utilitzar un raspall de dents vell amb aigua calenta amb lleixiu. Després, amb una esponja fina (que no ratlli), i detergent, es neteja a fons.

Si s’ha fet òxid, passar un drap amb unes gotes d'amoníac. Es frega be.

Al final, es passa sempre un drap sec per enllustrar-les i que quedin ben brillants. 

L’ORDRE I EL DESORDRE:

Ser ordenat és un hàbit i els hàbits s’aprenen. Les persones que tenen un cap ben amoblat solen viure en un entorn net i ordenat perquè l’entorn és també el reflexa de com som i pensem.

En general aprenem un hàbit per associació: Per exemple, si m’he esforçat a estudiar i aprovo, la propera vegada tornaré a estudiar ja que m’han reconegut l’esforç i m’ha fet feliç treure una bona nota.

Però per desgràcia els reconeixements no sempre són immediats i el resultat associat a un esforç de vegades és a llarg termini.

Per això de vegades no es veuen ràpidament els beneficis: Si una persona és desordenada, va més ràpit per la vida, no perd temps ordenant i sembla que té avantatges respecte als que es dediquen a ordenar i netejar. Però a llarga tindrà inconvenients: No trobarà el que busca, no podrà netejar be la casa, se li faran malbé les coses al tenir-les mal col·locades, qui entri a casa seva veurà el desordre i repercutirà en la seva imatge personal,..

Sense ànims de fer un diagnòstic, el desordre és una característica bastant normal en persones poc perfeccionistes, que no tenen cura de l’entorn, amb una autoestima baixa i poc respecte pels que els envolten. Els aniria be aprendre a resoldre problemes, planificar i gestionar be el temps.

Tot i que dèiem que el desordre és un mal hàbit, de vegades poden respondre  a un trastorn obsessiu- compulsiu com és el síndrome de Diògenes