Ser ordenat és un hàbit i els hàbits
s’aprenen. Les persones que tenen un cap ben amoblat solen viure en un entorn
net i ordenat perquè l’entorn és també el reflexa de com som i pensem.
En general aprenem un hàbit per
associació: Per exemple, si m’he esforçat a estudiar i aprovo, la propera
vegada tornaré a estudiar ja que m’han reconegut l’esforç i m’ha fet feliç
treure una bona nota.
Però per desgràcia els reconeixements
no sempre són immediats i el resultat associat a un esforç de vegades és a
llarg termini.
Per això de vegades no es veuen
ràpidament els beneficis: Si una persona és desordenada, va més ràpit per la
vida, no perd temps ordenant i sembla que té avantatges respecte als que es
dediquen a ordenar i netejar. Però a llarga tindrà inconvenients: No trobarà el
que busca, no podrà netejar be la casa, se li faran malbé les coses al
tenir-les mal col·locades, qui entri a casa seva veurà el desordre i
repercutirà en la seva imatge personal,..
Sense ànims de fer un diagnòstic, el
desordre és una característica bastant normal en persones poc perfeccionistes,
que no tenen cura de l’entorn, amb una autoestima baixa i poc respecte pels que
els envolten. Els aniria be aprendre a resoldre problemes, planificar i
gestionar be el temps.
Tot i que dèiem que el desordre és un mal hàbit, de vegades poden respondre a un trastorn obsessiu- compulsiu com és el síndrome de Diògenes
