ELS REGALS:

Un regal comporta emoció. Es una mostra d'amor i afecte i es fan per agradar i sorprendre.

Per tant, per trobar el regal adequat s'ha de treballar i com diuen ara, s'ha de notar que "se l'ha currat".

Al buscar què regalar pensarem sempre en la persona. Ens hem d'identificar amb ella, posar-nos en la seva pell i pensar què li pot agradar. Si es possible, el regal ha de comportar un significat, que es noti que ens hem preocupat per ella. Per exemple, si està obsessionada per anar a una festa, un collaret podria ser adequat.

També s'ha de pensar en l'ocasió (no és el mateix un regal pel naixement d'un fill que per un aniversari), segons el que es celebri.

Els regals no han de ser mai ostentosos. Diuen que "petits regals mantenen grans amistats".

A part del contingut, és importantissim que el regal estigui impecablement embolicat.

La majoria dels regals es donen en ma. En aquest cas, no cal una targeta d'acompanyament al regal. Quan es dona un regal s'ha d'aportar una mica de màgia, de ganes de crear una situació especial. Res pitjor que deixar el regal sense més.

Mentre s'obre el regal i just després s'ha de mantenir contacte visual amb qui ha fet el regal i amb un gran somriure, donar-li les gràcies.

A occident, nosaltres, es costum obrir el regal en el mateix moment en que ens el donen. Els orientals mai obren un regal en públic.

Si no és possible per les circumstancies, caldrà fer-ho i exposar-lo mentre qui ha fet el regal segueix en l'acta.

Si tot i així no es possible, màxim al dia següent, cal trucar-lo i agrair-li el detall.

Si el regal consisteix en un sobre de diners, agrairem el detall i guardarem el sobre sense mirar l'import regalat.

Per últim, no acceptarem mai regals comprometedors ni anònims.

ELS POLLS:

Si tenim criatures a casa, segur que en alguna època de l’any arriben amb polls. Aquets polls es diuen "polls del cap" (Pediculus capitis) perquè hi han altres varietats de polls que ataquen altres parts del cos. Són uns paràsits i s'han d'eliminar perquè al rascar-se poden crear infeccions encara que no transmeten malalties.

Aquets insectes viuen entre els cabells i s'alimenten de la sang del que infecten. Son de color gris, de 2 mil·límetres de llarg i no tenen ales.

Una femella pot posar uns 200 ous (llémenes) que al cap d'una setmana seran larves que quedaran enganxades al cabell.

es interessant saber que un poll no sobreviu més de 24 hores fora del cap.

El primer símptoma és que el nen es grata el cap però pot ser que sigui alguna al·lèrgia. Així que cal mirar-li el cabell i trobar algun poll o larva de color blanc (que de vegades hi ha sort i és caspa). El millor lloc per observar si ens ha tocat la loteria dels polls es  darrera les orelles.

Quan ja tenim la seguretat de que tenen polls, i no abans, buscarem com atacar-los:

- La més simple: està l'aplicació d'uns preparats insecticides específics.

- La de sempre: els rentarem el cabell amb aigua tèbia i amb molta paciència pentinarem amb una pinta fina (aquí ja trobarem algun poll adult). Seguidament i amb el cabell encara humit, traurem els llémenes amb els dits, esclafant-los amb les ungles. Aquest mètode requereix paciència i constància però és el més efectiu.

Si això dels dits fa fàstic, existeixen unes pintes molt efectives que són especials per aquesta feina.

Una altre solució per matar els llémenes està en empapar-lis el cabell amb vinagre (50% de vinagre amb 50% d'aigua) però en general els nens no es deixen perquè els molesta l'olor. Si s'aplica ha de ser en calent i amb el cabell sec.

Qualsevol tractament s'ha de repetir varies setmanes.

Les cabelleres llargues i sense recollir son més propicies al contagi i més difícils de netejar.

Per últim, cal prendre consciencia del problema i no escampar més polls dels necessaris. Reduir el contagi entre nens és la millor manera d'acabar amb els polls.

A casa s'ha de mantenir una estricta neteja de les pintes, tovalloles i coixins que toqui la persona infectada. La roba es renta amb aigua calenta i si es seca amb secadora es bastant segur que s'eliminen.

EL VINAGRE:

Es un producte que s’ha utilitzat sempre per la neteja. Es un àcid natural i té un grau de toxicitat baix, mentre no es mescli amb altres productes.

L’altre cosa interessant d'aquest producte és que es barat.

El més indicat és el vinagre blanc però es pot utilitzar el que fem servir per cuinar. A l'inrevés, si comprem  el de neteja, que ja es ven així per aquesta finalitat, no es pot utilitzar pel consum humà.

De sempre, s'ha fet la neteja general amb vinagre ja que neteja i desinfecta be i l’olor de vinagre desapareix quan es seca.

El més normal es mesclar aigua i vinagre a parts iguals. Si hi ha taques difícils, es pot aplicar directament, sense rebaixar, el vinagre (sempre fer una prova sobre la superfície abans de aplicar el vinagre pur).

NETEJAR LES RAJOLES DEL BANY:

Els banys, per la seva naturalesa, són bruts. A part de la brutícia natural de pols, cabells i altres, degut al sabons, al vapor de la dutxa o del bany, de la pròpia aigua i de la poca ventilació, les rajoles de les parets i terres pateixen de tres problemes:

1- Grassa

2- Incrustacions de calç.

3- Fongs.

Per això, davant d’aquesta problemàtica hi ha tres hàbits a seguir:

- Una bona ventilació del bany així que acabem el bany o la dutxa.

- Una neteja periòdica per evitar que els fongs es creïn i propaguin.

- Tenir únicament les botelles i articles realment necessaris en el bany.

Els fongs els podem trobar a les cortines de dutxa, als desaigües, a sota de les botelles de sabó, a les rajoles, a sota les estores de la banyera,.... Si el lloc on estan és un material no porós, es poden treure seguint les instruccions d’aquest post. Si el lloc és porós, com ara les juntes de les rajoles, s’han d’utilitzar altres productes.

La neteja de les rajoles es pot fer, segons el tipus de brutícia, d’una de les tres maneres o amb totes elles. Els materials que aconsellem són els habituals de casa però es poden fer servir els de qualsevol marca. Sempre utilitzarem guants i obrirem portes i finestres.

- Per la grassa: Encara que és difícil d’imaginar, hi ha molta grassa dels sabons i olis que utilitzem per la nostre higiene. Netejarem amb 1 litre d’aigua i 2 cullerades d’amoníac (o sabó neutre). S’aplica amb una esponja i desprès, sense més, es seca.

- Per la calç: Si desprès de treure la grassa hi ha incrustacions blanques de calç, netejarem amb una mescla de ½ litre d’aigua freda amb 2 vasos de vinagre blanc. S’aplica amb una esponja i es deixa actuar 5 minuts. Desprès es treu amb un drap mullat i seguidament es seca amb un altre drap sec.

- Pels fongs: Aquí necessitem un desinfectant. Si és poc el tros a desinfectar es mescla una part de lleixiu amb dues parts d’aigua i s’aplica amb l’esponja. Després es seca.

Una vegada tot estigui net i desinfectat i si les juntes han quedat una mica grogues, es pot aplicar un producte especial que és com una pintura blanca. Va amb un aplicador i és molt fàcil d’utilitzar i té bons resultats.

RESALTAR LA BELLESA DE LA CARA:

La primera cosa a fer és conèixer quin tipus de cara tenim. Segons el tipus, caldrà buscar efectes que l'allarguin o ampliïn, que la facin més rodona o més quadrada. Tot amb l'objectiu de ressaltar els nostres punts forts i dissimular el què no ens agrada.

Partint de que l'ideal de bellesa pugui ser encara La Gioconda, amb un rostre ovalat, hi han set tipologies: Ovalat, rodó, pera, quadrat, cor, diamant i marquesa.

Les eines per obtindre un bon resultat són el maquillatge, el pentinat i els complements.

Com exemple, avui tractarem la cara quadrada: Aquella en que l'amplada del front, dels pòmuls i del maxil·lar són similars.

A una cara quadrada li hem d'intentar posar corbes per suavitzar-la.

Pel maquillatge interessa enfosquir la mandíbula en els laterals.

El coloret, normal.
Amb el pintallavis marcarem un perfil suau, que no cridi l'atenció.
Les seies amb una corba llarga i ben arquejada.

Amb el cabell, intentarem pentinats cap a munt, o amb ones grans i suaus. No interessa el cabell curt sinó que és millor que caigui per sobra  la cara. No portar la ratlla al mig.

Per últim, els complements com ara les ulleres, que siguin d'estil rodó i allargat.

IMPOST DE BENS IMMOBLES (IBI):

Es un impost que té per finalitat gravar al titular d'una casa o terreny. Es de competència de cada Ajuntament i per tant, és un impost municipal.

La filosofia d'aquest impost es gravar la propietat privada i s'aplica sobre el valor cadastral que, per definició, mai pot ser superior al valor real de la vivenda.

La realitat és que els valors dels immobles han caigut des del 2008 i els del valor cadastral i, per tant el IBI, han augmentat.

DEMANAR DISCULPES.

Es d'humans equivocar-se però és de ben educats... demanar disculpes.

Segons el grau de confiança i la gravetat de l'acte, demanarem directament disculpes o li enviarem una nota o una carta. Es tracta de fer una nota breu, detallant de què ens disculpem, datada, que sigui sincera i no aprofitar el fet per demanar res més.

Per exemple, en cas d'una nota:

Estimada Marta,

Perdona que no hagi vingut a la presentació del teu nou llibre "canalons de butxaca". Divendres passat anava molt atrafegat de feina i, sincerament, me'n vaig oblidar.

Espero que em perdonis!

Una abraçada molt forta,