diumenge, 15 de juny del 2014

NETEJAR LES AIXETES METÀLIQUES:

Les aixetes sempre han d’estar seques i brillants.
Pel bon manteniment mirarem en primer lloc si  funcionen be. De vegades s’embosen amb la cal i abans de netejar-les, s’ha d’aconseguir que ragin correctament. Si aquest és el cas, desenroscarem la boca de l’aixeta, retirarem el filtre i el posarem en remull amb aigua i vinagre unes 12 hores. Seguidament s’acaben de treure les incrustacions de cals posant el filtre sota l’aigua o amb un raspall.
Es torna a muntar i ara es neteja amb un pinzell petit que permeti arribar a totes les vores i retirar qualsevol principi de fong. Si la brutícia està enganxada també es pot utilitzar un raspall de dents vell amb aigua calenta amb lleixiu. Després, amb una esponja fina (que no ratlli), i detergent, es neteja a fons.
Si s’ha fet òxid, passar un drap amb unes gotes d'amoníac. Es frega be.

Al final, es passa sempre un drap sec per enllustrar-les. 

dimarts, 10 de juny del 2014

L’ORDRE:

Ser ordenat és un hàbit i els hàbits s’aprenen.

En general aprenem per associació: Per exemple, si m’he esforçat a estudiar i aprovo, la propera vegada tornaré a estudiar ja que m’han reconegut l’esforç i m’ha fet feliç treure una bona nota.

Però dit això, el resultat associat a un esforç pot ser a curt  o a llarg termini.

Si una persona és desordenada, a curt aconsegueix no perdre temps i no invertir energia en ordenar. Però a llarg tindrà inconvenients: el problema de no trobar res, de no poder netejar l’habitació, de tenir un ambient nociu i del que s’avergonyirà,....

El desordre és una característica bastant normal en persones poc perfeccionistes, que no tenen cura de l’entorn, amb una autoestima baixa i poc respecte pels que els envolten. En general també l’acompanyen una dèbil habilitat de resoldre problemes, una manca de planificació i una baixa gestió del temps.

Per contra, aquelles persones que tenen el cap ben amoblat, que gestionen be els recursos, solen viure en un entorn net i ordenat.

Tot i que dèiem que el desordre és un hàbit, els casos més greus de desordre  poden respondre a un trastorn obsessiu compulsiu del que la variant més greu és el síndrome de Diógenes.


dimarts, 3 de juny del 2014

LA CAIXA DELS BOTONS:

Quan comprem una jaqueta, una camisa o qualsevol altre vestit, ens acostumen a proporcionar en una bosseta o cosit amb l'etiqueta un botó de recanvi. Aquets botons s'han de tenir controlats perquè si un dia en perdem un dels que portem, ens tornarem ximples buscant per les merceries el botó similar i acabarem renovant tots els botons.
A més, si deixem roba que ja no es pot aprofitar, sempre es poden salvar els botons.

Tots ells els deixarem en una caixa. Pot ser com vulguem però serà la "caixa dels botons" on tothom sabrà que si un dia fa falta, tenim un bon estoc de petits .... que ens poden ajudar.

Els botons tenen dues característiques: Costen més diners del que sembla i son bonics.
Molts nens han passat tardes jugant amb els botons de tots colors d'una caixa ja que no deixa de ser una font d'inspiració.

dijous, 29 de maig del 2014

VESTIR-SE DE GALA:


De tant en tant s’ha de donar el pego i posar-se molt  guapa i anar a lluir el que la vida ens ha donat.

Si hem estat convidats a un sopar de gala, a una festa que cal anar de llarg, una boda, o s’ha d’ajudar a alguna senyoreta de la família en una ocasió especial,  ... uns consells:

- Verificar que realment s’ha d’anar de llarg. Si tenim les cames maques i també es pot anar curt, és més fàcil, pràctic i econòmic.

- Agafar la màxima informació de la festa: Horari, tipus e celebració, invitats,..No és el mateix a mitja tarda que a la nit, ni una boda és el mateix que un còctel.
El tipus de vestit ha d’estar d’acord amb el nostre tipus (el que ens cau be), de com és l’acte i de l’edat de la persona: Fugirem dels tirants per les persones grans o de vestits ampul·losos per a una joveneta.

- Buscar una botiga de confiança que ens orienti de tot l’estilisme: Tipus d’arracades, pentinat, si cal portar un xal, sabates,..

Una vegada dissenyada la imatge ideal amb la que ens sentim còmodes, passarem  a buscar el vestit que és el més difícil: Caldrà provar-ne molts fins trobar aquell que ens va be de patronatge, talla i color. Ens hem de fixar amb el gènere, si s’arruga o no, si és molt delicat, el preu, etc.

Si ja hem decidit el vestit llarg, mentre el fan a mida o l’ajusten a la nostre talla, buscarem les sabates ja que la llargada final del vestit dependrà d’això.
A la prova final mirarem  també l’estil del pentinat més recomanable, segons tot el conjunt. 

Passarem ja a buscar la bossa que faci conjunt i les arracades, braçalets o collarets. Si el vestit és pompós, millor adjudicar-se unes joies que no destaquin o al revés. Cal intentar no carregar-se molt de complements i no semblar mai un arbre de Nadal.

Uns dies abans de l’acte anirem a recollir el vestit i, abans, el provarem. A casa, el vestit es guarda en una bossa de plàstic evitant que es rebregui. Un parell de dies abans, es treu del plàstic ja que segons el gènere pot agafar electricitat estàtica.
Perruqueria i maquillatge: Finalment, si l’acte és molt important, farem una prova de perruqueria on ens faran un recollit, un monyo, o el que considerem més apropiat.
Pel dia d’autos, la seqüencia és: perruqueria, maquillatge, perfum, vestit, joies i complements. 
A l’últim moment, les sabates. I bona actitud per a sortir al carrer i gaudir al màxim de la festa!
I si tenim ocasió ens podem fer un parell de fotos per deixar un record de l’esdeveniment

dimecres, 28 de maig del 2014

DONAR LES GRÀCIES:

Aquest gest de donar les gràcies, cada vegada més infreqüent, té coses bones:

Es positiu.
Posa de bon humor.
Ajuda. Anima.
Ens pot semblar que fem que el món funcioni una mica millor.
El fan aquelles persones que volen fer un bé.

Per donar les gràcies també s’ha de trobar el moment oportú i la potència de l’agraïment ha d’estar en consonància amb el fet que l’ha generat.
 I s’han de donar a la persona adequada.

Si l’acció que fem és per agrair un fet important, només donarem les gràcies per aquell fet, sense aprofitar l’ocasió per passar revista a altres temes. No queda be.

Podríem dir:

• Moltes gràcies per la seva col•laboració en…

• Li agreixo de tot cor l'esforç que ha fet amb ....

• Gràcies per tot el què ha fet,...


I recordeu que és un gest gratuït que costa poc!!! No costa diners!!

dissabte, 3 de maig del 2014

MANTENIR ELS RESPALLS DEL CABELL:


Com qualsevol altre eina de la casa, els raspalls del cabell s'han de netejar. Si tenim en compte que el cabell és molt brut perquè acumula la brutícia de l'ambient i a més, desprès caspa, suor i grassa, hem de ser conscients de mantenir pintes i raspalls en bon estat de neteja i conservació.
En general, tenim un raspall pla per desenredar, un rodó pel secador i una pinta. Renovar-los d'any en any està perfecte i una vegada al mes, fer una neteja a fons.

la primera cosa es treure tots els cabells enganxats, que tirarem a les escombraries. Seguidament, si son de plàstic, els rentarem amb aigua calenta i una mica de xampú suau. Els deixarem estovar uns vint minuts i els esbandirem amb aigua tèbia per posar-los a sacar en una tovallola neta.
Si són de fusta, no es poden mullar: Es netegen amb un raspall de dents net, humit amb una mica de xampú o be amb alcohol.

Per últim, s'ha de vigilar que les boletes de les puntes estiguin en bon estat ja que si han saltat poden rascar la pell del cabell i provocar una ferida.

 

 

dijous, 24 d’abril del 2014

SER PUNTUAL:


Ser puntual vol dir tenir la virtut de coordinar-se cronològicament amb altres per fer una acció. Arribar a l'hora que s'ha quedat, no està passat de moda ni molt menys. Si apostem per mostrar una personalitat de caràcter, ordre i eficàcia, hem de ser puntuals. No és coherent considerar-nos gestors del nostre temps, magnífics planificadors i arribar tard.

Es a més, una qüestió de respecte. Si es queda a les 20:30 a una casa, s'ha d'arribar a les 20:30, ni abans ni desprès. No serveix cap excusa com he perdut les claus del cotxe, el tràfic estava impossible,..

Quan es queda per una reunió, una festa, un dinar, hem de pensar que tots tenen els seus problemes de temps i que fer esperar, no arribar segons previsions, es no tenir en compte les necessitats dels altres. Per tant, no es pot tolerar.

Tant sols els monarques poden arribar amb quinze minuts de retard ( si es viu a l'Àfrica es poden permetre retards d'una hora però no és el nostra cas).