dijous, 1 d’agost del 2013

PARAR LA TAULA I REBRE INVITATS:

Si invitem a amics o familiars a dinar o sopar, el primer que cal és tenir una taula decent, allargada, quadrada o rodona però que càpiga la gent. No és correcte, per tant, posar dos taules separades o fer apletar les persones fins al punt que no es puguin moure. La distancia entre les persones assegudes ha de ser la correcte.

La taula es cobreix amb un drap de llana gruixuda o un hule plastificat però que tingui el sota folrat de manera que no ralli la fusta de la taula.
A sobre es col·loquen les estovalles. Recomanable les estovalles de fil i els tovallons de classe fina. Res de “individuals”. Al rentar les estovalles no s'ha d'afegir midó ja que han de quedar suaus. Tot ha d’estar increïblement ben planxat.
La vaixella ha de fer joc amb les estovalles i també amb la decoració del menjador.
La taula ha d’estar ben il·luminada, que es pugui veure el que es menja i que un mateix no es faci ombra al plat al menjar.
El centre de flors: Queda més delicat afegir el centre però vigilem que no facin molta olor i que no sigui massa alt ni ocupi molt espai i que impedeixi la visió de les altres persones de la taula.
A la taula es posa un plat pla. La resta es poden deixar preparats o es poden anar col·locant a mesura que es fan servir.
El ganivet, la pala del peix i la cullera van a mà dreta. El ganivet va amb la serra mirant al plat. La forquilla de la carn i/o peix va a l’esquerra. Es col·loquen de manera que els més allunyats del plat siguin els primers en ser utilitzats.
Els coberts de postra es situen davant del plat, entre aquest i les copes. La forquilla mirant a ma dreta i la cullera o ganivet mirant a l’esquerra.
Les copes van una mica esbiaixades, cap a fora. Totes han de ser blanques. El protocol tan sols permet que la de vi clar sigui de color verd o rosa. Primer la d’aigua, la de vi negre i la de vi blanc. Si hi ha cava es col·loca entre les dues de vi. Davant del plat, va el platet del pa. El protocol marca que es serveixi un panet individual, no llesques de pa.
Cap ampolla de vi, de aigua, gerro, ni setrilleres preparades sobre la taula. Es deixen al bufet o taula auxiliar.
El tovalló és millor que estigui plegat en triangle o quadrat. Les formes de palometa i altres animalets variats són poc elegants.
 
Els convidats, a mesura que arriben, es fan passar al saló però mai a la taula directament. El més normal és esperar que estigui tothom durant ½ hora o 3/4, fent un aperitiu si cal, parlar i després passar a la taula.
Es serveix per la part esquerra dels comensals: Primer les senyores i començant per les que estan més a prop de qui presideix la taula.
S’ha de menjar al mateix ritme que tothom, ni acabar abans que ningú ni mitja hora després.
Si hi ha gent gran, o amb problemes per menjar, es millor servir un primer plat de crema i després un peix, pensant que sigui tou. No és normal fer diferències de menú sinó que és més democràtic que tothom mengi el mateix.
Es menja amb la boca tancada i no es parla mentre es menja. Fa angunia dir-ho però no es fan sorolls corporals ni música amb els coberts i les copes. El ganivet s’agafa amb la ma dreta i no es porta menjar a la boca amb ell. Amb l’esquerar, la forquilla i no es canvien els coberts de ma. Hom no es pot aixecar de la taula fins que no s'ha acabat tot l’àpat.
 
Si hi ha personal de servei, l’única persona que els pot donar instruccions és l’amfitriona. Si durant el menjar un invitat necessita alguna cosa extra, l’ha de demanar a l’amfitriona però mai directament al servei.
Si passa una desgràcia, el que l’ha originat ha de mostrar actitud de voler arreglar-ho i ajudar i l’amfitriona que ha de fer veure que no ha passat res, per molt que li hagin destrossat les estovalles de la besàvia.