EL BAGUL:

O arca, és una caixa per a guardar preferentment la roba de casa. Consta d'una tapa plana o rodona i per dins pot anar folrat. Solen ser de fusta i grans (mesuren normalment 1 metre per 40 d'alçada i 50 cm. de fondària. Els més destacats són els de càmfora (alcanfor) ja que la roba a dins no s'arna. També són preciosos els baguls xinesos que es decapen ja que d'origen són de color vermell o verd.

 

FER EL LLIT:

Tot i que l'expressió "fer el llit" pot tenir una altre acceptació, aquí ens referirem a la bona costum de deixar arreglat el lloc on s'ha dormit.

Així que ens aixequem del llit hem de desfer totalment el llit i ventilar la habitació durant 10 minuts.

És de suposar que el matalàs és correcte i que porta una funda protectora que estarà neta. A sobra, ajustarem la baixera, el llençol de sota.

L'encimera completa el joc de llit, el llençol de sobra. A dalt, l'encimera es doblega rodejant la manta que haurem col.locat tot seguit. Tant l'encimera com la manta es dobleguen per sota el matalàs tant pels laterals com pel peu del llit. Primer es doblega el lateral i després la roba que cau al peu del llit.

Ja només falta col·locar la coixinera.

A sobra de tot això van la vànova i els coixins. Aquesta funda final protegeix de la pols i ha de cobrir perfectament tot el llit. Ha de penjar pels costats i per davant de manera que no es vegi el sota, més que mai si es guarden caixes sota el llit.

Per últim, com deien els avis, quan surts de casa ha de quedar tot arreglat perquè mai saps com hi tornaràs. El llit, per tant, ha de quedar ben arreglat a primera hora.

 

CISTELL DE LA ROBA BRUTA:

Els membres de la família han de tenir la bona costum de deixar la roba bruta on decideixi la mestressa, que acostuma a ser un  cistell des d'on ella haurà de classificar-la segons sigui de color o no, es renti a la rentadora o a mà.

S’ha d’analitzar cada família perquè de vegades és millor tenir cistells ja separats de roba blanca i de color al costat de la rentadora però de vegades és més eficient tenir-ne un de sol.

Per aquesta última opció s'utilitzen aquets cistells, que es diuen robers de vímet, i solen formar part del vestidor o lavabo. Són de fibra natural i els més recomanats ja que transpiren i a més, donen caliu. S’acostumen a folrar per dins amb una bossa de cotó que sobrepassa el cistell i presenta puntes a fora.

Si optem per caixes o containers de plàstic, no tant estètics, millor que comparteixin lloc amb la rentadora.

PONGOS:

Tot i que molts científics entenen que els pongos són els orangutants, aquí definim per “pongo” aquells regals que ens han fet i que et preguntes:

- Donde lo pongo?

 

Entre nosaltres és un objecte que es regala en situacions de compromís i que és inútil, poc funcional i sobre tot, de mal gust. A diferencia de les rampoines, amb això només hi ha dues sortides: remodelar-los convertint-los en un altre objecte que pugui ensenyar-se o anar a una fira de “pongos” i intercanviar-lo per un altre. És cert que també és recomanable guardar aquets objectes en una caixa, a l'armari més inaccessible de la casa, afegiu l'etiqueta que proposo i torneu a revisar la caixa quan no tingueu res millor que fer. Els articles de decoració, de vegades, al canviar les modes, es poden aprofitar.
 

MARCAR PRIORITATS:

Per tal de gestionar correctament el dia a dia, s'han de marcar prioritats. Per saber què s'ha de fer primer, s'ha de jugar amb dos factors: El més important i el més urgent. És important tot allò que està vinculat als teus objectius, a les teves metes i definir què és important és el gran secret!

Per urgent entenem tot el que necessita una intervenció immediata, que no pot esperar. Si tenim aquesta matriu al cap i a cada cosa que ens entra, l’ubiquem al quadrant adequat, podrem orientar molt millor els nostres recursos.

 

 

Si el que hem de fer està al quadrant de + important i + urgent, s’ha de fer ja. Si és important però no urgent, podrem planificar-lo en calma a la nostre agenda i realitzar la feina en el millor moment.

Tot allò que essent urgent, no és important, ... millor que es delegui i que ho faci un altre o ens asfixiarà.

Per últim, tot el que és poc important i es pot fer en un altre moment, ....millor no en facis res de res!

RETIRAR LA TAULA:

S’espera a que tothom acabi.
Els coberts, per indicar que s’ha acabat, s’han de deixar dins del plat i en paral·lel com mostra el dibuix:


La manera de recollir és plat per plat amb els coberts a dins. En cap moment s’apilen a la taula ni es traspassa menjar d’un plat a l’altre ni a la plata.

Retirats els plats, amb aquesta pala es recullen les moles de pa deixant la taula neta. Tant sols es deixa la beguda.

  

Una vegada servides les postres, es retiren els plats de postra i es serveix el cafè tot i que aquest es pot servir al saló. En aquest moment, si hi ha algun fumador empedreït i no molesta a la resta, es pot treure un cendrer, senyal que indica que es pot fumar.

Les tasses de cafè no es retiren de la taula davant dels invitats, ni es treuen les estovalles davant d’ells. Es deixa la taula parada fins que es retiren de casa.

PARAR LA TAULA I REBRE INVITATS:

Si invitem a amics o familiars a dinar o sopar, el primer que cal és tenir una taula decent, allargada, quadrada o rodona però que càpiga la gent. No és correcte, per tant, posar dos taules separades o fer apletar les persones fins al punt que no es puguin moure. La distancia entre les persones assegudes ha de ser la correcte.

La taula es cobreix amb un drap de llana gruixuda o un hule plastificat però que tingui el sota folrat de manera que no ralli la fusta de la taula.

A sobre es col·loquen les estovalles. Recomanable les estovalles de fil i els tovallons de classe fina. Res de “individuals”. Al rentar les estovalles no s'ha d'afegir midó ja que han de quedar suaus. Tot ha d’estar increïblement ben planxat.

La vaixella ha de fer joc amb les estovalles i també amb la decoració del menjador.

La taula ha d’estar ben il·luminada, que es pugui veure el que es menja i que un mateix no es faci ombra al plat al menjar.

El centre de flors: Queda més delicat afegir el centre però vigilem que no facin molta olor i que no sigui massa alt ni ocupi molt espai i que impedeixi la visió de les altres persones de la taula.

A la taula es posa un plat pla. La resta es poden deixar preparats o es poden anar col·locant a mesura que es fan servir.

El ganivet, la pala del peix i la cullera van a mà dreta. El ganivet va amb la serra mirant al plat. La forquilla de la carn i/o peix va a l’esquerra. Es col·loquen de manera que els més allunyats del plat siguin els primers en ser utilitzats.

Els coberts de postra es situen davant del plat, entre aquest i les copes. La forquilla mirant a ma dreta i la cullera o ganivet mirant a l’esquerra.

Les copes van una mica esbiaixades, cap a fora. Totes han de ser blanques. El protocol tan sols permet que la de vi clar sigui de color verd o rosa. Primer la d’aigua, la de vi negre i la de vi blanc. Si hi ha cava es col·loca entre les dues de vi. Davant del plat, va el platet del pa. El protocol marca que es serveixi un panet individual, no llesques de pa.

Cap ampolla de vi, de aigua, gerro, ni setrilleres preparades sobre la taula. Es deixen al bufet o taula auxiliar.

El tovalló és millor que estigui plegat en triangle o quadrat. Les formes de palometa i altres animalets variats són poc elegants.

 

Els convidats, a mesura que arriben, es fan passar al saló però mai a la taula directament. El més normal és esperar que estigui tothom durant ½ hora o 3/4, fent un aperitiu si cal, parlar i després passar a la taula.

Es serveix per la part esquerra dels comensals: Primer les senyores i començant per les que estan més a prop de qui presideix la taula.

S’ha de menjar al mateix ritme que tothom, ni acabar abans que ningú ni mitja hora després.

Si hi ha gent gran, o amb problemes per menjar, es millor servir un primer plat de crema i després un peix, pensant que sigui tou. No és normal fer diferències de menú sinó que és més democràtic que tothom mengi el mateix.

Es menja amb la boca tancada i no es parla mentre es menja. Fa angunia dir-ho però no es fan sorolls corporals ni música amb els coberts i les copes. El ganivet s’agafa amb la ma dreta i no es porta menjar a la boca amb ell. Amb l’esquerar, la forquilla i no es canvien els coberts de ma. Hom no es pot aixecar de la taula fins que no s'ha acabat tot l’àpat.

 

Si hi ha personal de servei, l’única persona que els pot donar instruccions és l’amfitriona. Si durant el menjar un invitat necessita alguna cosa extra, l’ha de demanar a l’amfitriona però mai directament al servei.

Si passa una desgràcia, el que l’ha originat ha de mostrar actitud de voler arreglar-ho i ajudar i l’amfitriona que ha de fer veure que no ha passat res, per molt que li hagin destrossat les estovalles de la besàvia.