SER PUNTUAL:

Ser puntual vol dir tenir la virtut de coordinar-se cronològicament amb altres per fer una acció. Arribar a l'hora que s'ha quedat, no està passat de moda ni molt menys. Si apostem per mostrar una personalitat de caràcter, ordre i eficàcia, hem de ser puntuals. No és coherent considerar-nos gestors del nostre temps, magnífics planificadors i arribar tard.

Es a més, una qüestió de respecte. Si es queda a les 20:30 a una casa, s'ha d'arribar a les 20:30, ni abans ni desprès. No serveix cap excusa com he perdut les claus del cotxe, el tràfic estava impossible,..

Quan es queda per una reunió, una festa, un dinar, hem de pensar que tots tenen els seus problemes de temps i que fer esperar, no arribar segons previsions, es no tenir en compte les necessitats dels altres. Per tant, no es pot tolerar.

Tant sols els monarques poden arribar amb quinze minuts de retard ( si es viu a l'Àfrica es poden permetre retards d'una hora però no és el nostra cas).

 

TALLAR EL PERNIL:

Per si un dia hem de convidar a fer un pa amb tomaquet i pernil, queda molt be i més econòmic comprar un pernil sencer.

La peça de pernil te tres grans parts:

- La contra maça: La part  més estreta,  allargada i plana. Es recomana començar a tallar el pernil per aquí per evitar que endureixi.

- La punta: A l'altre costat de la peüngla. És una part molt gustosa però pot sortir molt salada. Es la que aguanta més tendre i s'ha de tallar en segon lloc.

- La maça, que és la part contrària i més apreciada tot i que té més greix.

Necessitarem un ganivet llarg, estret i ben afilat a més d'un suport especial per tallar el pernil.

Es comença per eliminar la capa de grassa. Si vol consumir el pernil en un sol dia, ha d'eliminar tota la corna i la cansalada exterior pelant el pernil. Cas contrari, el netejarà i perfilarà a mesura que el vagi tallant.

Els talls del pernil es fan sempre de dalt cap a vaig (la peüngla és el dalt).

Les llenques de pernil han de ser petites i tan fines com sigui possible. Si deixem de tallar, es protegeix la zona de pernil amb algun dels trossos més gruixuts de la cansalada

A l'acabar la contra maça, encetarem la maça. Quan ja estiguem acabant el pernil, es poden fer dauets de la part superior de la canya. L'os es pot aprofitar per a donar gust a la carn d'olla o altres plats.

GUARDAR ARXIUS INFORMÀTICS:

L’ordinador és la millor caixa per a guardar la nostra informació i tot document que es pugui convertir en format digital es pot guardar a l’ordinador. Per tant, farem una còpia escanejada d’aquells documents importants com ara el llibre de família, l’escriptura de la casa, el testament, etc.

Quants menys papers tinguem en el despatx, més ens facilitarà la seva gestió. Hem aconseguir treballar sense papers.

 

A l’igual que passa també amb la documentació en paper, els arxius informàtics s’han de guardar de manera que es pugui localitzar la informació quan es busca. Per això, una solució és organitzar-la en carpetes informàtiques.

Els programes informàtics actuals permeten organitzar dins d’una mateixa carpeta informació en word, excel, vídeos, fotos, pdf, ..

 

L’eina existeix i és eficient però prèviament a començar a obrir carpetes hem de saber l’estructura que volem. La classificació de carpetes pot ser:

-        Per any: Obrim una carpeta per a cada any i subcarpetes en funció del tema. Comporta que hem de recordar de quin any era cada document. En cas d’existir varies versions d’un document, cal recordar quina és l’ultima.

-        Per temes: Obriríem una de comptabilitat, una d’escriptures, .. Permet tenir tots els documents d’un mateix concepte a la vista.

-        Mixt per temes i dins dels temes, per anys: Tot i que es pot guardar una data associada a un document, aquesta opció és molt útil quan es repeteixen lots de documents cada any. Per exemple, els balanços i comptes de resultats, les declaracions de renda, etc.

 

Recomanacions per l’arxiu:

-        El nom de la carpeta i subcarpeta ha de permetre identificar la informació que es guarda..

-        Si s’han d’arxivar documents molt grans, es poden comprimir en un format , un  “ZIP”.

-        Si s’han de guardar necessàriament varies versions d’un mateix document les anomenarem indicant v1, v2, v3,..

-        No arxivar les fotografies per la data en que es van fer: Es millor assignar una paraula d’atribut, l’any, mes i un numero consecutiu. Per exemple “Festival 2014-maig-Ricard1”. Es millor guardar totes les fotos en “imatges” i també en carpetes.

-        No repetir els mateixos noms de subcarpetes dins de cada carpeta. Si és més útil repetir el nom de cada subcarpeta, afegir, per exemple, els dos últims dígits de l’any: “Memoria14”.

-        Si els excels estan interrelacionats, es recomana treballar amb un llibre d’excel en lloc de diversos fitxers d’excel.

-        Fer còpies de seguretat sistemàticament (guardar la còpia en el disc dur o en un USB).

-        Imprimir únicament els informes de situació econòmica, declaració de renda i altre informació que no existeix prèviament en paper i de la que necessitem una prova documental,

 

 

UNA CELEBRACIÓ:

Com tot, si es té temps, es pot fer tot a casa i estalviar i si no, cal pagar i encarregar a uns tercers tota la feina.

Anem a suposar que volem fer una celebració (d’ aniversari, un premi, que ens ha tocat la loteria ...).

La primera cosa és saber a qui convidarem. En funció de les persones que preveiem que vindran, estudiarem si es pot fer a casa o cal anar a fora. També, en funció de les persones, farem un càlcul del cost que tindrà la celebració i avaluarem si poden assumir el cost o hem de canviar de model de celebració.

Per exemple, si tenim 20 persones entre invitats i familiars, a un cost de 30 €/persona, son 600 €. Si contem amb tant sols 200€  ja sabem que ens haurem de conformar amb un pica-pica a casa o reduir a 6 els invitats si l’única sortida és un restaurant.

Una vegada definit què volem, trucarem a les persones per tal de confirmar si venen o no. Si el nombre d’invitats que poden venir és menor del previst, es podem replantejar de nou el model de celebració.

Suposem que després d’aquestes reflexions volem fer-ho definitivament a casa: Cal començar per l’espai de les taules i cadires, mirar si tenim la vaixella, copes i altres estris de cuina necessaris, si la cuina o el lloc on prepararem l’àpat està en condicions i si la mestressa de la casa es veu capacitada i té prou ajuda per la moguda que significa la festa.

Seguidament farem una previsió del menjar avaluant també el cost. Tindrem en compte begudes, ambientació (com a mínim, uns centres florals o pot ser globus o altre decoració per la sala), si hi ha aperitiu o tant sols un dinar,.... Les ofertes de temporada ens poden ajudar a definir el menú que estarà, evidentment, molt orientat a satisfer als invitats. Per això cal investigar si tenim persones amb problemes, que no els agradi un determinat menjar i caldrà adaptar-nos al més problemàtic o tenir un segon menú per si un cas.

Es important que la taula o taules quedin estèticament ben vestides. Si són 20 persones caldrà ajuntar-ne varies i hem de trobar estovalles que siguin similars perquè el cop d’efecte d’entrar l menjador i veure la taula parada ha de ser molt positiu.

Si ens hem inclinat per fer un bufet lliure, de peu, també hem d’estar segurs que l’espai permet tenir a 20 i verificar que no hi ha cap persona amb problemes. Si adeqüem unes poques cadires, acaben asseguts els que estan be i de peu els que pateixen.

Pel que fa al menú s’ha de planificar què es pot preparar el dia avanç i que tant sols s’hagi de muntar al moment ja que la feina ha de simplificar-se al mínim. No es pot pretendre que arribin els invitats i tota la família es tanqui a la cuina preparant l’àpat.

Una segona solució és llogar un local i contractar un càtering. En aquest cas, es poden trobar locals als hotels, locals d’empreses que ja estan preparats per aquesta finalitat o en bars i restaurants que tenen apartats que permeten una certa intimitat. Un dels criteris per a contractar la sala és fixar-se en  la ventilació i la llum artificial ja que moltes son per a reunions de negoci i tant sols tenen fluorescents que no contribueixen a crear un clima càlid.

Per últim, si es decideix anar a un restaurant ... tot és molt més senzill.

PARÀSITS:

Dins de la nostre casa poden entrar molts tipus de paràsits. Per les portes i  finestres, mosques i mosquits. Per qualsevol forat, formigues. Si tenim animals, com un gat o un gos, puses i garrapates.

En el mercat existeixen productes molt bons per totes aquestes plagues. Aquí tant sols donarem uns consells casolans:

Per les mosques i mosquits, es poden posar cortines que permeten que passi l’aire però no ells. També hi ha plantes que els espanten.

Per les formigues, a part de tenir la precaució de no deixar aliments per sobra la cuina,  la primera cosa es trobar per on entren i atacar el punt d’entrada.

Una solució està en fer una mescla de vinagre i aigua a parts iguales i amb una ampolla amb ruixador, mullar el camí que segueixen. Si el camí ve del jardí, es ruixa el terra però no tirar vinagre a les plantes ja que matarà qualsevol herba.

Si tenim catifes i els animals ens porten puses, segur que els dos es troben: Es

pot col·locar una tassa de vinagre sobre la catifa. Les puses aniran dins i quedaran fora de combat. S’ha d‘intentar que tampoc quedin a fora de combat les nostres mascotes.

Per últim, un avís: Vacunar als animals contra les paparres. Aquest paràsit transmet una bactèria denominada “borreliosis de Lyme”, que és molt perillosa per la salut i de difícil diagnosis. La poden portar els gossos però també qualsevol animal que vagui pel camp i s’ha d’estar atent en les èpoques de primavera i estiu.

I ja per acabar, hi ha paràsits humans que entren sempre per la per la porta i no se’n van. Per ara no es coneix cap producte del mercat que sigui prou efectiu.

RENTAR A MÀQUINA:

Per aconseguir la màxima eficiència i eficàcia en el procés de rentar, sacar amb l’assecadora i penjar la roba:

No es recomanable pensar en rentar si no tenim un volum important de roba que faci que el tambor de la rentadora estigui pràcticament ple. Si no és així, malgastarem energia, aigua i detergent.

Començarem per classificar la roba. Aquella que s’ha de rentar a ma o a la tintoreria ja no ha d’entrar en aquest flux de treball.

La que s’ha de rentar s’ha de separar segons sigui blanca o de color.

També s’ha de separar la roba que cal rentar en fred i la que necessita ser rentada a temperatura.

Per últim, segons la procedència de la roba, serà necessari separar-la ja que no és higiènic rentar la manta del gos amb el joc d’estovalles de taula.

L’altre factor a revisar són les taques de la roba: Algunes d’elles requeriran un tractament previ, pot ser deixar en remull o treure una taca prèviament a tirar-la a dins la rentadora.

Una vegada plena la rentadora, aplicarem la intel·ligència difusa que consisteix en, segons l’experiència, determinar  el tipus de programa, el temps de rentat, la temperatura i el tipus i quantitat de detergent.

A l’acabar, es centrifuga i d’aquí a la assecadora.

L’altre roba que no va a la assecadora es pot penjar a l’aire lliure amb agulles d’estendre o be, a l’interior en penjadors o fils d’estendre. Segons com pengem la roba ens facilitarà gran part de la feina de planxa. S’ha de tenir en compte que penjar la roba a l’exterior, al sol, és molt més higiènic però requereix molta més feina ja que cal assegurar-se que no se l’emportarà una ventada. Les agulles acostumen a deixar marques en el vestit que requeriran més habilitat de planxa.

Per contra, a dins d’una habitació, hi ha prou en deixar-la en un penjador de plàstic (o altre que no s’oxidi ni es faci malbé), sense ni tant sols cordar-la o agafar-la be a l’estenedor.

També es important disposar d’un gran cistell per recollir la roba seca. Es millor recollir-la tota en el cabàs i després amb calma, col·locar-la ordenadament dins del calaix o armari corresponent.

la que s'ha de planxar seguirà un altre procés que és el del planxat.

BROTXES DE MAQUILLATGE:

La brotxa és una eina que ens permet una bona qualitat de maquillatge però per això s’han de mantenir netes i ben conservades.

No cal rentar-les cada vegada però sí periòdicament i el temps de fer-ho depèn de com i a on les guardem.

Si la brotxa és de fibra sintètica, es renta amb aigua i sabó de rentar plats i seguidament s’esbaldeixen amb aigua freda fins que no surti sabó.

Si està molt bruta, utilitzarem oli: Untarem un paper de cuina amb l’oli de cuina normal i l’apliquem sobre la brotxa fins retirar la part de maquillatge. Després netegem la brotxa amb aigua i sabó sense que l’aigua toqui al mànec.

Quan estigui ben aclarida, l’eixuguem amb una tovallola i la deixem assecar cap a vall

Les brotxes que tenen cerres de pel natural s’han de netejar amb xampú suau i es segueix el mateix procediment descrit

Es deixen assecar com a mínim un dia abans de tornar-les a utilitzar.

Si tenen una funda protectora, es col·loca i es deixa cap a vall.

PEÇES DE LLANA

La llana és delicada i quan es mulla, es pot deformar. Per tant,  una peça de llana s’ha de rentar el mínim possible i sempre a ma per evitar que perdi les seves característiques. Intentarem dons, airejar-la just  després de portar-les o de treure-les del seu embolcall.

Si tant sols tenen una mica de brutícia la raspallarem i traurem les taques amb una esponja.

Una vegada rentada amb sabó especial per la llana, l'estendrem en horitzontal, a sobra d’una tovallola o si no pesa massa, en un penjador amb forma o amb "ombreres", deixant espai entre peça i peça. S’eixuguen a temperatura ambient, fora de la calor.

Si s’han fet boletes es pot passar-hi per sobre un tros de "celo" on s'hagin format. S’estira amb molta cura i les boletes quedaran enganxades. Si són boles grans, amb les mateixes tisores es poden anar tallant.

Si es vol recuperar la textura inicial d'una peça de llana que s'hagi encongit, es deixa tot un dia dins d'un gibrell amb un litre i mig de suavitzant per cada quatre litres d'aigua. La peça recuperarà el seu estat inicial.

PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS.

Qualsevol de nosaltres facilita dades personals quan obra una compta bancària, paga amb la targeta de crèdit, es matricula en un gimnàs, participa en un concurs, compra un bitllet d’avió, fa una compra per internet o accepta una amistat al facebook. Deixem un rastre, una traçabilitat de les nostres accions al llarg de cada dia, i es fàcil i inevitable obtenir informació de qui som.

Les dades personals són nostres i nomes nostres i, per tant, podem decidir cedir-les o no. Si ho fem, podem exigir saber a qui, quines dades donem i per a quina finalitat i només per aquella.

Son dades personals totes les que permeten que ens identifiquin: El nom i cognom, DNI/NIF, Nº de la Seguretat Social, adreça, telèfon, signatura, imatge i veu, correu electrònic,...

A fi de protegir-nos en aquesta cessió de dades existeix la LOPD (Lei Orgànica de Protecció de Dades) que obliga a complir  uns requeriments:

- No ens poden demanar més dades de les necessàries: Que em demanen la talla de vestits per allotjar-me en un hotel??? Quina marca de cotxe porto per matricular el nen al col•legi??? He donar la data de naixement al comprar  una nevera ??? Aquesta informació és excessiva i no la facilitarem mai.

- La finalitat de les dades ha de ser clara: que expliquin perquè tenen un fitxer. Si és pel fitxer de "donacions" no  ens poden bombardejar de publicitat. Si són per la relació laboral amb la meva empresa, no m’han de felicitar pel meu aniversari de noces. L’empresa a qui li donem les nostres dades s’ha de comprometre a no fer-les servi per a res més que per aquest fi i les ha d’eliminar una vegada acabada la funció per la que vam donar les dades.

- S’ha de donar informació real, veraç i actual i explicar per quin sistema es poden actualitzar.

- Ha de permetre esborrar les meves dades si jo m’empenedeixo d’haver-les donat (son els drets ARCO).

Dins de les dades personals, hi han dades que són sensibles i que exigeixen que l’empresa o persona a qui li cedim, tingui unes mesures de seguretat altes per tal de que no se’n faci un mal us. Aquestes dades sensibles i especialment protegides son, per exemple, totes les de salut, origen racial i ètnic, opinions polítiques, vida sexual, conviccions religioses, filosòfiques o morals, ...

Podeu trobar més informació en la web de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades o en el  Reial decret 1720/2007 (reglament  que desenvolupa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)).