ENVIAR UN CORREU ELECTRÒNIC:

 annita.dcb@gmail.com

El correu “e” és un servei de missatgeria que permet enviar missatges sense necessitat de que l’emissor i el receptor estiguin connectats als mateix temps.

 

El correu electrònic ens permet ser molt més eficients ja que és més ràpid i fàcil d’enviar que una carta, permet enviar més informació en fitxers adjunts i elimina les interrupcions de les trucades telefòniques ja que el pots obrir quan et va be.

La majoria de persones tenim a casa un correu electrònic personal, correu que l’hem obert amb proveïdors de serveis d’internet que l’ofereixen sense cap cost.

GUARDAR LES BOSSES DE PLÀSTIC:

La responsabilitat amb medi ambient ens ha obligat a reduir l'ús de les bosses de plàstic i a reciclar les que tenim.
Això ens porta a mantenir una bona sistemàtica i un bon ordre: Per a cada vegada que anem a comprar, al tornar, treurem totes les coses de les bosses i les classificarem: Si estan brutes, trencades  o mullades, les tirarem. Classificarem la resta segons siguin normals, petites o molt grans. La majoria són normals i les guardarem en una caixa, en una bossa gran o millor:
- Es poden doblegar en forma de triangle. Així es poden trobar millor, no ocupen tant lloc i es guarden més be. Per això en dobleguen al llarg i després des de la punta. Al final, s'amaguen les nanses a dins dels plecs.
 - Es poden guardar en contenidors de plàstic específics per les bosses.

BOSSA PEL PA:

El millor lloc per a conservar el pa és en una bossa de roba, preferentment de
 cotó ja que transpira.
Quan arribem de la compra del pa, el treure'm de la bossa de plàstic i el passarem a la de cotó que ha d'estar penjada en un lloc net, sec i sense olors.
Si hi ha pa del dia anterior es treu i es recull en un altre lloc per tal de fer-ne pa torrat o farina de galeta.

TELEFONS D'URGÈNCIES:

En una porta de la cuina, a l'entrada de casa, a la guia de telèfons, ...en un lloc que tots coneguin s'han de deixar els telèfons d'urgència. Si hi han malalts, els de metges i hospitals, si hi han nens petits, el pediatre, ...I els nostres mòbils.
Es fa un petit resum i s'enganxa. Si teniu paper adhesiu transparent, de folrar llibres, cobriu la llista amb plàstic a fi de que no s'embruti i sempre es pugui llegir.

Cada any s'ha de verificar que la llista segueix vigent.

En aquesta web trobareu més telèfons d'utilitat:

http://w110.bcn.cat/portal/site/TelefonsDUtilitat

RESPALLS PER LA ROBA:

Abans de sortir de casa hem de revisar que portem el jersei o la jaqueta ben neta. ben neta vol dir sense pels, pols o fils.
Si teniu la costum de raspallar la roba abans de penjar-la a l'armari, molt millor.


Els raspalls que s'utilitzen són aquets:

 

FER CANVIS:

Aconseguir que la família, o una part d’ella, canviï és complicat. Poques vegades s’aconsegueixen canvis que es mantinguin en el temps.

Tres consells bàsics per implantar un canvi i no morir en el intent:

- Tenir molt clar on volem arribar, quina és la foto final. Comunicar-la amb el màxim de detalls argumentant els motius del canvi. Si es poden aportar fotos, informació o esquemes, molt millor.

- Facilitar els mitjans per aconseguir el canvi: Caldrà modificar el pressupost familiar si necessitem diners, canviar els nostres compromisos, buscar eines o materials, contractar serveis,...

- Ajudar-los a donar el primer pas: Donar suport i verificar que tots anem en la direcció correcta.

CONTRASENYES INFORMÀTIQUES:

Utilitzem contrasenyes cada vegada que ens donem d’alta per algun servei d’internet: Pel correu electrònic, per la banca on-line, per la compra de productes,..

Aquí deixem una sèrie de recomanacions:

 - Les contrasenyes han de ser sempre personals: No deixar contrasenyes úniques per la família sinó que cadascun dels membres tingui la seva. Si apareix una incidència, sabrem a qui preguntar-li.

 - No han de permetre identificar a l’usuari. No ha de portar el seu nom.

- Les contrasenyes són secretes: No s’han de penjar en un paper a la pantalla de l’ordinador o a la porta de l’habitació ni s’han de donar a una altre persona.

 - Han de ser contrasenyes fortes i segures. Per això cal que tinguin una longitud mínima de 8 caràcters, que no tinguin paraules que estiguin al diccionari i que portin majúscules, minúscules, lletres i, si el sistema ho permet, símbols.

Uns exemples:

Contrasenyes fortes:

 

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
K	r	u	2	4	7	/	a
2	C	a	t	y	_	3	3	3
M	i	t	u	f	f	f	2
3	3	2	3	$	f	l	u	t

 

Contrasenyes febles:

 

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
1	2	3	4
A	n	n	a	d	C	b
M	T	o	r	t
C	B	r	u	c	2	1

COSIR UN BOTÓ:

Necessitarem el vestit, el botó,  30 cm. de fil o menys, aproximadament, agulla de cosir i un didal, si no ens volem foradar el dit.

Si ha caigut el botó, segurament s'haurà de treure abans els fils que han quedat a la roba. Si la roba s'ha trencat, caldrà fer-li un sorgit (això estarà en un altre post!).

S'enfila l'agulla i es fa el fil doble i un nus al final.

 

ELS OBJECTIUS:

Els objectius, per a ser bons objectius, han de tenir aquestes 5 qualitats:

• Que siguin mesurables, que es puguin definir en quantitat, qualitat i freqüència: Ser "feliç" no és un objectiu sinó un resultat. Un objectiu seria fer 1 hora de gimnàs cada dia amb un entrenador professional. O reduir el consum mensual d'electricitat que hem vist que era molt alt.

• Han d'estar acordats amb els responsables: Si no està tota la família implicada, no servirà de res. Si volem rebaixar un 10% el consum de llum de cada mes, s'ha de conscienciar a tota la família i comptar amb el seu ajud. 

• Han de ser realistes: No es pot demanar que el sol surti tres vegades al dia. Tampoc seria realista aconseguir una rebaixa de la factura de la llum del 60%. 

• Han d'estar ben comunicats: El què volem aconseguir ha d'estar ben comunicat a tothom que estigui implicat. Per tant explicarem el problema i les accions a fer: Tancar llums, obrir persianes, no utilitzar tant l'aspirador,...

• Han de poder-se seguir: S'ha de tenir informació sobre l'evolució de les accions que es fan. Mirar el consum de cada mes i comparar-lo amb l'anterior,  verificant si s'està aconseguint l'objectiu.

LES COSES IMPORTANTS:

Un compte:


Vet aquí un professor d'una prestigiosa escola de negocis que es presenta un dia a classe amb un gerro gran de vidre, una galleda plena de pedres de diferents mides, un sac de sorra i una botella d'aigua.

Col·loca totes les coses a sobra la taula i comença l'exposició tot col·locant pedres grosses dins del gerro, després pedres mitjanes i finalment petites.

Acte seguit pregunta als seus alumnes: creieu que encara hi caben més coses?
Hi tant, la sorra, contesten.

Tot seguit tira la sorra i pregunta: està tot ple? no, encara hi pot cabre aigua.
I el professor tira l'aigua i pregunta: I ara? Tot ple!

Què creieu que pretenc comunicar-vos?

ELS CORCS:

La fusta és un dels millors materials de construcció però pot patir una plaga de corcs si no se'n fa un bon manteniment.

A les èpoques de calor, és normal trobar-se corcada una viga, un moble o les portes i finestres. El corc pot haver entrat per un altre moble contaminat o des de fora de casa, per la finestra. El primer indici és una muntanyeta de serradures, uns forats a la fusta, un corc mort o alguna picada a un dels membres de la família. Pot ser la fusta que han atacat, per fora, sembla prou be però per dins, pot estar plegada de galeries.
El corc fa entre 1,5 a 9 mm. i pot volar. Deixa els ous a les fustes i les larves són les que fan aquestes galeries.

CAMPANA DE FUMS:

Tots els electrodomèstics de la casa han d'estar sempre nets i ben mantinguts però de tots, la campana és el principal. La campana extractora de fums, s'utilitza per eliminar el greix  que queda a l'aire quan cuinem. Aquest greix es queda en el filtre i en el tub de la campana. Si es produeix un incendi en els fogons de la cuina, el foc pot passar a la campana i la brutícia, el greix, és un bon combustible i es pot cremar tota la cuina.

Segons les dades dels bombers, aquest és un dels focus principals d'incendis.

Per la netejar de la campana:

ELS PROCESSOS:

La biologia ens ha demostrat que aquells sers vius que tenen uns gens més ben preparats per adaptar-se als canvis, son els que sobreviuen. Es la selecció natural.

A l’empresa, a casa, passa quelcom similar. Les persones s’ajunten per a fer coses, es reparteixen la feina i creen “rutines” que són maneres de fer les coses repetitives. Aquells grups que tenen rutines que són eficients, que els ajuden a aconseguir els seus objectius, sobreviuen millor. Les rutines que no ajuden a obtenir els nivells de beneficis que s’esperen, es deixen de fer i desapareixen.

Les rutines són els processos.

 

FREGONES I MOPES:

El terra és una de les parts de la casa que s’ha de netejar amb més frequencia. La gran part de la brutícia que acumula el terra procedeix del carrer i, per tant, és recomanable disposar de catifes a l’entrada i a la saleta així com prendre la precaució de canviar-se les sabates del carrer per altres d'estar per casa.

Evidentment, abans de fregar amb aigua cal passar l'escombra i recollir les broces amb la pala.
 

Per a fregar amb aigua el terra normal es necessita una fregona i un cubell. El mocho de la fregona pot ser de microfibra, de cutó, làtex,..que estarà en funció del tipus de terra i del liquit amb que es vol fregar. Si es vol fer amb lleixiu, el mocho ha de ser més resistent i si només es vol fer amb aigua perquè és un terra net, poden utilitzar-ne un de més delicat.

L’aigua del cub ha d'estar neta i li afegirem el frega-sols, detergent.

Per ser eficients, no es pot fer el terra de la cuina que té grassa i tot seguit, amb els mateixos estris, el menjador. Es recomana tenir una mopa diferent per casa, la cuina i per la terrassa.

LLISTA DE TEMES PENDENTS:

Al llarg del dia ens poden venir idees o poden passar-nos coses que no requereixen que ens posem de seguida a fer-les, que poden esperar, que no són urgents. És una bona pràctica anotar-les en una llista de coses pendents i deixar aquesta llista penjada en un lloc concret de la casa que no la perdem de vista. El dia que tinguem temps, anirem fent el més important.
De tant en tant s’ha de repassar aquesta llista i tornar-la a escriure-la amb dos criteris:
1) Meditar què passa amb aquelles tasques que anem passant de llista en llista. Potser val la pena esborrar-les.
2) Revisar si la tasca és urgent perquè ja no cal posar-la com pendent.
 

RENTAR LA ROBA A MÀ:

Es comença per omplir d'aigua la cubeta, safareig o pica del lavabo, i es tiren unes gotes de sabó.

Es classifica la roba segons sigui blanca o de color. Les que destenyeixen s’han de rentar d’una a una.
A cada tipus de roba s'ha de fer, en sec, algun tractament: Si té butxaques, revisar que no quedi res, girar les delicades, tancar cremalleres, obrir els punys,..

Primer es renta la roba delicada i clara i al final la de color i fosca. Segons el que indiqui l'etiqueta es pot fer amb aigua calenta, molt millor, o freda. Si té molta taca, es pot deixar en remull però és millor no deixar-la si és fosca. Les taques s'han d'atacar una a una.

Segons sigui aquesta taca, caldrà utilitzar un altre detergent o solvent (acetona, amoníac, bòrax, aiguarràs, llimona,..).

Una vegada dissolt el detergent en l'aigua, es va introduint la roba i es frota suaument una per una. Pels colls de camissa i punys es aconsellable utilitzar un raspall suau.

Trobareu molta més informació aquí:

FUNDES PELS VESTITS:

Per a guardar vestits i altre roba de vestir el millor són les fundes de cutò 100%. Amb aquest model, queden protegides de la pols i de la llum i es conserven molt millor en el armari o en un penjador.
S'adapta al penjador standard per dalt i queda oberta per baix.
també es poden fer amb cremallera de dalt a baix.

DRAPS DE CUINA:

És recomanable tenir draps penjats a la cuina ja que contínuament es necessiten per tal de mantenir una bona higiene. En general s’han de tenir tres tipus de draps: Un de cotó blanc per les peces de vidre, un de més fosc per la resta i un eixugamans. Com aquets draps s’embruten molt, cal que es canviïn regularment i, per tant, cal disposar-ne de recanvi. També es recomana tenir a la bora el paper de cuina ja que per certes operacions és millor no embrutar els de cotó que són més delicats.

 

RENTAR PLATS A MA:

La majoria de llars tenen rentaplats però sempre va be saber com es fa a ma. 

Es recomana que la sona de rentat, la sona d’aigües, es divideixi en dues parts: La de ma esquerra per tot el que està brut i la de ma dreta per a tot el que és net. Això vol dir que res que estigui brut s’ha de col·locar a la ma dreta ni al contrari. 

El material necessari és aquest: Dues cubetes de la cuina, una pel sabó i l’altre per esbandir directament de l’aixeta. Es recomanable disposar a ma dreta d'un escorreplats, on deixar tot el que estigui net.

També es necessita un fregall suau (de niló) pels gots i el vidre menys brut, un altre pels plats i un de diferents per a les paelles. També un fregall metàl·lic per les olles i sabó líquid, especial pels plats i, per últim, uns guants de làtex per tal que no ens fem malbé les mans.