BON NADAL!!!

 

L'HABIT DE RENTAR-SE LES MANS:

A la nostre vida diària convivim i podem agafar gèrmens. Sota aquest nom de gèrmens hi ha totes les bactèries, els virus, els fongs i els protozous, animalets microscòpics que ens poden complicar l’existència.

Per tal de prevenir les seves infeccions, es recomana rentar-se les mans amb aigua i sabó.

Aquest hàbit, que s’ha de fer varies vegades al dia, ha de seguir el següent protocol:

- Obrir l’aixeta i esperar que l’aigua surti tèbia i, si pot ser, calenta.

- Utilitzar sabó (no cal que sigui antibacterià). Flotar amb ganes 20 segons i entre els dits, sota les ungles i fins als canells.

- Aclarir i sacar-se be amb una tovallola neta.

 

Tot això és fonamental si anem a menjar o manipular aliments a la cuina, després del bany, si hem tocat animals, despres de visitar persones malaltes i sempre que toquem alguna cosa que pugui estar contaminada (diners, telèfon, ..).

DOCUMENTS OFICIALS:

En totes les cases es guarden documents actius (no parlem dels històrics) que han d’estar ben arxivats a fi de que no es deteriorin i puguin ser ràpidament localitzats quan es requereixin.

Enumerarem els més corrents:

Escriptures públiques: De compres d’immobles, en la majoria de les vegades però que també poden ser d’una herència, de constitució d’una societat mercantil, de poders,.. Tot i que el Notari guarda un còpia, es necessari tenir-les ben guardades mentre gaudim de la propietat o del dret. Es necesari,a  més, que se’n garanteixi la confidencialitat.

Contractes: Poden ser contractes laborals, d’arrendaments, per un servei,...

Del domicili:  Informació del cadastre, cèl·lula d’habitabilitat, documentació de les instal·lacions de servei (gas, aigua i electricitat),..

Certificats: Certificat de convivència, fe de baptisme,...

Titulacions i reconeixements: Acadèmiques (en general els títols s’emmarquen), títols nobiliaris, ..

Fiscals: Declaracions de renda dels últims 5 anys (i més temps si hi ha desgravació per compra del habitatge habitual), declaracions d’IVA si tenim un negoci, rebuts de tributació per transmissions patrimonials,...

Comprovants de pagament de bens i serveis importants: Bàsicament aquelles despeses que comporten una garantia.

Assegurances: Pòlisses d’assegurança de vida i de la llar i aquelles d’alguns productes finances que porten una assegurança complementaria.

Comprovants bancaris: D’imposicions en efectiu, de compra d’accions, hipoteques,

Documentació dels cotxe: La que s’ha de portar a dins del cotxe:

Impost de tracció mecànica (IVTM)

Permís de circulació

Targeta d’inspecció tècnica

Rebut de l’assegurança

Informe favorable de l’ITV (si està obligat)

I a casa, es recomanable tenir-ne una copia i a més, el certificat e titularitat del cotxe amb el contracte de compra i la documentació acreditativa dl canvi de titularitat si era de segona ma.

HIGIENE DEL MAQUILLATGE:

Tant amb les llets per netejar la pell de la cara com amb les cremes facials hidratants, cremes anti envelliment, .. s'han d'agafar del pot amb una espàtula. Les nostres mans, per molt netes que estiguin, poden transmetre gèrmens. Per això, s'agafa l'espàtula neta, es treu una part de la crema i, desprès d'aplicar-la, es renta amb aigua i es seca molt be.

la tovallola de sacar la cara no pot ser la mateixa de les mans i menys, si compartim el lavabo. Es molt millor tenir tovalloleta individuals o utilitzar mocadors de paper (sense perfum ni crema ja que poden crear irritacions).

Per últim, les cremes caduquen i una vegada caducada s'ha de tirar.

Un cosmètic pot aguantar 2 anys si no s'obra però una vegada oberta una crema té una vida de 6a  12 mesos ja que el contacte amb l'aire la fa malbé.

TREBALLAR DES DE CASA:

Si un dels membres de la família ha de treballar des de casa, fem unes recomanacions per tots els implicats:

- Destinar un lloc pel negoci on es pugui treballar sense ser molestat i no interfereixi amb la resta de la família.

- Publicar l’horari de treball que haurà de ser respectat per tothom que estigui implicat.

I pel que es queda treballant a casa:

• Oblidar-se que esta a casa i pensar com si estigues a l’oficina.
• Buscar i aprofitar els millors moments creatius, de major eficiència i planificar-se en funció d’aquest ja que els horaris ho permeten.
• No voler compaginar alegrament les feines de casa amb les de feina. S’ha de seguir un horari i separar les tasques.
• Evitar interferències: Tant de la família i dels de fora.
• Abstenir-se d'agafar encàrrecs gratis, aprofitant que no té "jefe".
• Sortir i relacionar-se amb els col·legues. No es bo quedar sempre a casa.
• No quedar atrapat amb el correu electrònic o internet: Establir uns horaris per les dues tasques. 

ELECTRODOMÈSTICS- VIDA ÚTIL.

Els electrodomèstics es fabricaven per durar. Ara, per menys preu, tenim electrodomèstics més eficients, de més qualitat però que duren un temps estàndard. Podem, amb més o menys aproximació, saber quan ens tocarà canviar la nevera o el rentavaixelles i aquesta informació ens ha de permetre planificar millor les nostres despeses.

La vida útil és la següent:

Electrodomèstic	Vida útil
Nevera	8
Rentavaixelles	8
Placa vitroceràmica	10
Forn	10
Microones	10
Rentadora	7
Secadora	8
Planxa	10
Ordinador	3
Televisió	8
Telèfon Mobil	15 mesos

Per allargar la vida d'aquets aparells, a part de seguir les instruccions del fabricant i fer un correcte manteniment, uns consells:

- Instal·lar la nevera lluny de fonts de calor com per exemple, el forn. No introduir aliments calents dins la nevera.
- Introduir la vaixella sense residus de menjar dins del rentavaixelles.
- Tenir la placa vitroceràmica amb tapa i netejar amb productes que no ratllin.
- Forn i microones: netejar contínuament, desprès de cada utilització.
- Per la rentadora interessa fer rentades quan estigui ben plena i el més fred possible. Les rentades a altes temperatures castiguen l'aparell. Col·locar-la ben separada dels mobles, que respiri.
- La secadora pot durar molts més anys si s'introdueix la roba ben centrifugada i es neteja periòdicament els conductes de sortida d'aire i filtres.
- Per la planxa es recomanable no engegar-la i parar contínuament sinó planxar tota la roba de cop. Si és de vapor, eliminar l'aigua que queda en el dipòsit.
- En quant a l'ordinador i televisió, desendollar l'aparell si no es fa servir.
- Pel telèfon mòbil, el punt feble és la bateria i es recomana deixar-la a mínims una vegada per setmana.

RENTAR HULES:

Per tal de recobrir la taula de menjar, la majoria de vegades, s'utilitza un forro plastificat i a sobra unes estovalles de roba.

El tacte de les estovalles de roba és molt més agradable i no s'enganxa amb la calor com passa a l'estiu.

Dit això, poden fer el mateix us que les de roba i ara es fan uns hules amb dibuixos que queden força divertits.

Els hules es fan de molts tipus de materials però en general són materials plastificats que si els rentem a la rentadora perden el recobriment. Per tant, el més aconsellable és rentar a ma els plàstics amb aigua tèbia i sabó, doblegant al mínim el plàstic. Una vegada estigui net, es penja de la manera més plana possible i sense agulles d'estendre ja que quedaran les marques.

Si no està molt brut, és millor rentar-lo a sobre d'una taula amb un fregall amb aigua i sabó i desprès secar-lo. S'ha de tenir la precaució de fer aquesta neteja fora de la taula del menjador per no tacar-la.

 

POSTA A PUNT DE LES CASES PER L'ESTIU:

A l'arribar l'estiu, les cases de camp o de platja, segones residencies que han estat tancades tot el hivern, es tornen el millor refugi per estiuejar.

Per poder gaudir d'una bona estada ens cal netejar-les a fons i seguidament donem unes pautes a seguir per una neteja eficaç:

- Començarem per la part del jardí que toqui a la casa, les terrasses i la sona d'entrada.

- Si la casa té varies plantes, es comença per la part de més amunt, l'últim pis.

- Amb una escombra neta a la que cobrirem amb un drap net i el lligarem, traurem les tranyines del sostre i parets. Mentre fem aquesta neteja s'ha de tenir la precaució de deixar totes les finestres ben obertes.

- Retirarem les fundes de roba dels mobles, sofàs, làmpades,.. i les portarem a rentar directament, sense espolsar.

- Revisarem els interiors dels armaris i els netejarem si cal.

- Fregarem les finestres, deixant els vidres pel final.

- Desinfectarem els banys: Primer les rajoles i després els sanitaris. Finalment els complements.

- Ara toca netejar les làmpades dels sostre.

- Seguirem amb la pols dels mobles i dels objectes que estiguin a sobra.

- Per acabar, netejarem els terres, aspirant si pot ser la pols, o escombrant i fregant.

NETEJAR LES AIXETES METÀLIQUES:

Les aixetes sempre han d’estar seques i brillants.

Abans de netejar-les, mirarem si  funcionen be. De vegades s’encallen amb la calç i serà necessari fer un manteniment previ perquè ragin correctament. Si aquest és el cas, desenroscarem la boca de l’aixeta, retirarem el filtre i el posarem en remull amb aigua i vinagre unes 12 hores. Després acabarem de treure els restes d'incrustacions a raig d'aixeta o amb un raspall.

Ja tornada a muntar, netejarem el voltant de l'aixeta amb un pinzell petit que permeti arribar a totes les vores i retirar qualsevol principi de fong. Si la brutícia està enganxada també es pot utilitzar un raspall de dents vell amb aigua calenta amb lleixiu. Després, amb una esponja fina (que no ratlli), i detergent, es neteja a fons.

Si s’ha fet òxid, passar un drap amb unes gotes d'amoníac. Es frega be.

Al final, es passa sempre un drap sec per enllustrar-les i que quedin ben brillants. 

L’ORDRE I EL DESORDRE:

Ser ordenat és un hàbit i els hàbits s’aprenen. Les persones que tenen un cap ben amoblat solen viure en un entorn net i ordenat perquè l’entorn és també el reflexa de com som i pensem.

En general aprenem un hàbit per associació: Per exemple, si m’he esforçat a estudiar i aprovo, la propera vegada tornaré a estudiar ja que m’han reconegut l’esforç i m’ha fet feliç treure una bona nota.

Però per desgràcia els reconeixements no sempre són immediats i el resultat associat a un esforç de vegades és a llarg termini.

Per això de vegades no es veuen ràpidament els beneficis: Si una persona és desordenada, va més ràpit per la vida, no perd temps ordenant i sembla que té avantatges respecte als que es dediquen a ordenar i netejar. Però a llarga tindrà inconvenients: No trobarà el que busca, no podrà netejar be la casa, se li faran malbé les coses al tenir-les mal col·locades, qui entri a casa seva veurà el desordre i repercutirà en la seva imatge personal,..

Sense ànims de fer un diagnòstic, el desordre és una característica bastant normal en persones poc perfeccionistes, que no tenen cura de l’entorn, amb una autoestima baixa i poc respecte pels que els envolten. Els aniria be aprendre a resoldre problemes, planificar i gestionar be el temps.

Tot i que dèiem que el desordre és un mal hàbit, de vegades poden respondre  a un trastorn obsessiu- compulsiu com és el síndrome de Diògenes

NETEJAR LES AIXETES METÀLIQUES:

Les aixetes sempre han d’estar seques i brillants.

Pel bon manteniment mirarem en primer lloc si  funcionen be. De vegades s’embosen amb la cal i abans de netejar-les, s’ha d’aconseguir que ragin correctament. Si aquest és el cas, desenroscarem la boca de l’aixeta, retirarem el filtre i el posarem en remull amb aigua i vinagre unes 12 hores. Seguidament s’acaben de treure les incrustacions de cals posant el filtre sota l’aigua o amb un raspall.

Es torna a muntar i ara es neteja amb un pinzell petit que permeti arribar a totes les vores i retirar qualsevol principi de fong. Si la brutícia està enganxada també es pot utilitzar un raspall de dents vell amb aigua calenta amb lleixiu. Després, amb una esponja fina (que no ratlli), i detergent, es neteja a fons.

Si s’ha fet òxid, passar un drap amb unes gotes d'amoníac. Es frega be.

Al final, es passa sempre un drap sec per enllustrar-les. 

L’ORDRE:

Ser ordenat és un hàbit i els hàbits s’aprenen.

En general aprenem per associació: Per exemple, si m’he esforçat a estudiar i aprovo, la propera vegada tornaré a estudiar ja que m’han reconegut l’esforç i m’ha fet feliç treure una bona nota.

Però dit això, el resultat associat a un esforç pot ser a curt  o a llarg termini.

Si una persona és desordenada, a curt aconsegueix no perdre temps i no invertir energia en ordenar. Però a llarg tindrà inconvenients: el problema de no trobar res, de no poder netejar l’habitació, de tenir un ambient nociu i del que s’avergonyirà,....

El desordre és una característica bastant normal en persones poc perfeccionistes, que no tenen cura de l’entorn, amb una autoestima baixa i poc respecte pels que els envolten. En general també l’acompanyen una dèbil habilitat de resoldre problemes, una manca de planificació i una baixa gestió del temps.

Per contra, aquelles persones que tenen el cap ben amoblat, que gestionen be els recursos, solen viure en un entorn net i ordenat.

Tot i que dèiem que el desordre és un hàbit, els casos més greus de desordre  poden respondre a un trastorn obsessiu compulsiu del que la variant més greu és el síndrome de Diógenes.

LA CAIXA DELS BOTONS:

Quan comprem una jaqueta, una camisa o qualsevol altre vestit, ens acostumen a proporcionar en una bosseta o cosit amb l'etiqueta un botó de recanvi. Aquets botons s'han de tenir controlats perquè si un dia en perdem un dels que portem, ens tornarem ximples buscant per les merceries el botó similar i acabarem renovant tots els botons.
A més, si deixem roba que ja no es pot aprofitar, sempre es poden salvar els botons.

Tots ells els deixarem en una caixa. Pot ser com vulguem però serà la "caixa dels botons" on tothom sabrà que si un dia fa falta, tenim un bon estoc de petits .... que ens poden ajudar.

Els botons tenen dues característiques: Costen més diners del que sembla i son bonics.
Molts nens han passat tardes jugant amb els botons de tots colors d'una caixa ja que no deixa de ser una font d'inspiració.

VESTIR-SE DE GALA:

De tant en tant s’ha de donar el pego i posar-se molt  guapa i anar a lluir el que la vida ens ha donat.

Si hem estat convidats a un sopar de gala, a una festa que cal anar de llarg, una boda, o s’ha d’ajudar a alguna senyoreta de la família en una ocasió especial,  ... uns consells:

- Verificar que realment s’ha d’anar de llarg. Si tenim les cames maques i també es pot anar curt, és més fàcil, pràctic i econòmic.

- Agafar la màxima informació de la festa: Horari, tipus e celebració, invitats,..No és el mateix a mitja tarda que a la nit, ni una boda és el mateix que un còctel.

El tipus de vestit ha d’estar d’acord amb el nostre tipus (el que ens cau be), de com és l’acte i de l’edat de la persona: Fugirem dels tirants per les persones grans o de vestits ampul·losos per a una joveneta.

- Buscar una botiga de confiança que ens orienti de tot l’estilisme: Tipus d’arracades, pentinat, si cal portar un xal, sabates,..

Una vegada dissenyada la imatge ideal amb la que ens sentim còmodes, passarem  a buscar el vestit que és el més difícil: Caldrà provar-ne molts fins trobar aquell que ens va be de patronatge, talla i color. Ens hem de fixar amb el gènere, si s’arruga o no, si és molt delicat, el preu, etc.

Si ja hem decidit el vestit llarg, mentre el fan a mida o l’ajusten a la nostre talla, buscarem les sabates ja que la llargada final del vestit dependrà d’això.

A la prova final mirarem  també l’estil del pentinat més recomanable, segons tot el conjunt. 

Passarem ja a buscar la bossa que faci conjunt i les arracades, braçalets o collarets. Si el vestit és pompós, millor adjudicar-se unes joies que no destaquin o al revés. Cal intentar no carregar-se molt de complements i no semblar mai un arbre de Nadal.

Uns dies abans de l’acte anirem a recollir el vestit i, abans, el provarem. A casa, el vestit es guarda en una bossa de plàstic evitant que es rebregui. Un parell de dies abans, es treu del plàstic ja que segons el gènere pot agafar electricitat estàtica.

Perruqueria i maquillatge: Finalment, si l’acte és molt important, farem una prova de perruqueria on ens faran un recollit, un monyo, o el que considerem més apropiat.

Pel dia d’autos, la seqüencia és: perruqueria, maquillatge, perfum, vestit, joies i complements. 

A l’últim moment, les sabates. I bona actitud per a sortir al carrer i gaudir al màxim de la festa!

I si tenim ocasió ens podem fer un parell de fotos per deixar un record de l’esdeveniment

DONAR LES GRÀCIES:

Aquest gest de donar les gràcies, cada vegada més infreqüent, té coses bones:

Es positiu.

Posa de bon humor.

Ajuda. Anima.

Ens pot semblar que fem que el món funcioni una mica millor.

El fan aquelles persones que volen fer un bé.

Per donar les gràcies també s’ha de trobar el moment oportú i la potència de l’agraïment ha d’estar en consonància amb el fet que l’ha generat.

 I s’han de donar a la persona adequada.

Si l’acció que fem és per agrair un fet important, només donarem les gràcies per aquell fet, sense aprofitar l’ocasió per passar revista a altres temes. No queda be.

Podríem dir:

• Moltes gràcies per la seva col•laboració en…

• Li agreixo de tot cor l'esforç que ha fet amb ....

• Gràcies per tot el què ha fet,...

I recordeu que és un gest gratuït que costa poc!!! No costa diners!!

MANTENIR ELS RESPALLS DEL CABELL:

Com qualsevol altre eina de la casa, els raspalls del cabell s'han de netejar. Si tenim en compte que el cabell és molt brut perquè acumula la brutícia de l'ambient i a més, desprès caspa, suor i grassa, hem de ser conscients de mantenir pintes i raspalls en bon estat de neteja i conservació.

En general, tenim un raspall pla per desenredar, un rodó pel secador i una pinta. Renovar-los d'any en any està perfecte i una vegada al mes, fer una neteja a fons.

la primera cosa es treure tots els cabells enganxats, que tirarem a les escombraries. Seguidament, si son de plàstic, els rentarem amb aigua calenta i una mica de xampú suau. Els deixarem estovar uns vint minuts i els esbandirem amb aigua tèbia per posar-los a sacar en una tovallola neta.

Si són de fusta, no es poden mullar: Es netegen amb un raspall de dents net, humit amb una mica de xampú o be amb alcohol.

Per últim, s'ha de vigilar que les boletes de les puntes estiguin en bon estat ja que si han saltat poden rascar la pell del cabell i provocar una ferida.

 

 

SER PUNTUAL:

Ser puntual vol dir tenir la virtut de coordinar-se cronològicament amb altres per fer una acció. Arribar a l'hora que s'ha quedat, no està passat de moda ni molt menys. Si apostem per mostrar una personalitat de caràcter, ordre i eficàcia, hem de ser puntuals. No és coherent considerar-nos gestors del nostre temps, magnífics planificadors i arribar tard.

Es a més, una qüestió de respecte. Si es queda a les 20:30 a una casa, s'ha d'arribar a les 20:30, ni abans ni desprès. No serveix cap excusa com he perdut les claus del cotxe, el tràfic estava impossible,..

Quan es queda per una reunió, una festa, un dinar, hem de pensar que tots tenen els seus problemes de temps i que fer esperar, no arribar segons previsions, es no tenir en compte les necessitats dels altres. Per tant, no es pot tolerar.

Tant sols els monarques poden arribar amb quinze minuts de retard ( si es viu a l'Àfrica es poden permetre retards d'una hora però no és el nostra cas).

 

TALLAR EL PERNIL:

Per si un dia hem de convidar a fer un pa amb tomaquet i pernil, queda molt be i més econòmic comprar un pernil sencer.

La peça de pernil te tres grans parts:

- La contra maça: La part  més estreta,  allargada i plana. Es recomana començar a tallar el pernil per aquí per evitar que endureixi.

- La punta: A l'altre costat de la peüngla. És una part molt gustosa però pot sortir molt salada. Es la que aguanta més tendre i s'ha de tallar en segon lloc.

- La maça, que és la part contrària i més apreciada tot i que té més greix.

Necessitarem un ganivet llarg, estret i ben afilat a més d'un suport especial per tallar el pernil.

Es comença per eliminar la capa de grassa. Si vol consumir el pernil en un sol dia, ha d'eliminar tota la corna i la cansalada exterior pelant el pernil. Cas contrari, el netejarà i perfilarà a mesura que el vagi tallant.

Els talls del pernil es fan sempre de dalt cap a vaig (la peüngla és el dalt).

Les llenques de pernil han de ser petites i tan fines com sigui possible. Si deixem de tallar, es protegeix la zona de pernil amb algun dels trossos més gruixuts de la cansalada

A l'acabar la contra maça, encetarem la maça. Quan ja estiguem acabant el pernil, es poden fer dauets de la part superior de la canya. L'os es pot aprofitar per a donar gust a la carn d'olla o altres plats.

GUARDAR ARXIUS INFORMÀTICS:

L’ordinador és la millor caixa per a guardar la nostra informació i tot document que es pugui convertir en format digital es pot guardar a l’ordinador. Per tant, farem una còpia escanejada d’aquells documents importants com ara el llibre de família, l’escriptura de la casa, el testament, etc.

Quants menys papers tinguem en el despatx, més ens facilitarà la seva gestió. Hem aconseguir treballar sense papers.

 

A l’igual que passa també amb la documentació en paper, els arxius informàtics s’han de guardar de manera que es pugui localitzar la informació quan es busca. Per això, una solució és organitzar-la en carpetes informàtiques.

Els programes informàtics actuals permeten organitzar dins d’una mateixa carpeta informació en word, excel, vídeos, fotos, pdf, ..

 

L’eina existeix i és eficient però prèviament a començar a obrir carpetes hem de saber l’estructura que volem. La classificació de carpetes pot ser:

-        Per any: Obrim una carpeta per a cada any i subcarpetes en funció del tema. Comporta que hem de recordar de quin any era cada document. En cas d’existir varies versions d’un document, cal recordar quina és l’ultima.

-        Per temes: Obriríem una de comptabilitat, una d’escriptures, .. Permet tenir tots els documents d’un mateix concepte a la vista.

-        Mixt per temes i dins dels temes, per anys: Tot i que es pot guardar una data associada a un document, aquesta opció és molt útil quan es repeteixen lots de documents cada any. Per exemple, els balanços i comptes de resultats, les declaracions de renda, etc.

 

Recomanacions per l’arxiu:

-        El nom de la carpeta i subcarpeta ha de permetre identificar la informació que es guarda..

-        Si s’han d’arxivar documents molt grans, es poden comprimir en un format , un  “ZIP”.

-        Si s’han de guardar necessàriament varies versions d’un mateix document les anomenarem indicant v1, v2, v3,..

-        No arxivar les fotografies per la data en que es van fer: Es millor assignar una paraula d’atribut, l’any, mes i un numero consecutiu. Per exemple “Festival 2014-maig-Ricard1”. Es millor guardar totes les fotos en “imatges” i també en carpetes.

-        No repetir els mateixos noms de subcarpetes dins de cada carpeta. Si és més útil repetir el nom de cada subcarpeta, afegir, per exemple, els dos últims dígits de l’any: “Memoria14”.

-        Si els excels estan interrelacionats, es recomana treballar amb un llibre d’excel en lloc de diversos fitxers d’excel.

-        Fer còpies de seguretat sistemàticament (guardar la còpia en el disc dur o en un USB).

-        Imprimir únicament els informes de situació econòmica, declaració de renda i altre informació que no existeix prèviament en paper i de la que necessitem una prova documental,

 

 

UNA CELEBRACIÓ:

Com tot, si es té temps, es pot fer tot a casa i estalviar i si no, cal pagar i encarregar a uns tercers tota la feina.

Anem a suposar que volem fer una celebració (d’ aniversari, un premi, que ens ha tocat la loteria ...).

La primera cosa és saber a qui convidarem. En funció de les persones que preveiem que vindran, estudiarem si es pot fer a casa o cal anar a fora. També, en funció de les persones, farem un càlcul del cost que tindrà la celebració i avaluarem si poden assumir el cost o hem de canviar de model de celebració.

Per exemple, si tenim 20 persones entre invitats i familiars, a un cost de 30 €/persona, son 600 €. Si contem amb tant sols 200€  ja sabem que ens haurem de conformar amb un pica-pica a casa o reduir a 6 els invitats si l’única sortida és un restaurant.

Una vegada definit què volem, trucarem a les persones per tal de confirmar si venen o no. Si el nombre d’invitats que poden venir és menor del previst, es podem replantejar de nou el model de celebració.

Suposem que després d’aquestes reflexions volem fer-ho definitivament a casa: Cal començar per l’espai de les taules i cadires, mirar si tenim la vaixella, copes i altres estris de cuina necessaris, si la cuina o el lloc on prepararem l’àpat està en condicions i si la mestressa de la casa es veu capacitada i té prou ajuda per la moguda que significa la festa.

Seguidament farem una previsió del menjar avaluant també el cost. Tindrem en compte begudes, ambientació (com a mínim, uns centres florals o pot ser globus o altre decoració per la sala), si hi ha aperitiu o tant sols un dinar,.... Les ofertes de temporada ens poden ajudar a definir el menú que estarà, evidentment, molt orientat a satisfer als invitats. Per això cal investigar si tenim persones amb problemes, que no els agradi un determinat menjar i caldrà adaptar-nos al més problemàtic o tenir un segon menú per si un cas.

Es important que la taula o taules quedin estèticament ben vestides. Si són 20 persones caldrà ajuntar-ne varies i hem de trobar estovalles que siguin similars perquè el cop d’efecte d’entrar l menjador i veure la taula parada ha de ser molt positiu.

Si ens hem inclinat per fer un bufet lliure, de peu, també hem d’estar segurs que l’espai permet tenir a 20 i verificar que no hi ha cap persona amb problemes. Si adeqüem unes poques cadires, acaben asseguts els que estan be i de peu els que pateixen.

Pel que fa al menú s’ha de planificar què es pot preparar el dia avanç i que tant sols s’hagi de muntar al moment ja que la feina ha de simplificar-se al mínim. No es pot pretendre que arribin els invitats i tota la família es tanqui a la cuina preparant l’àpat.

Una segona solució és llogar un local i contractar un càtering. En aquest cas, es poden trobar locals als hotels, locals d’empreses que ja estan preparats per aquesta finalitat o en bars i restaurants que tenen apartats que permeten una certa intimitat. Un dels criteris per a contractar la sala és fixar-se en  la ventilació i la llum artificial ja que moltes son per a reunions de negoci i tant sols tenen fluorescents que no contribueixen a crear un clima càlid.

Per últim, si es decideix anar a un restaurant ... tot és molt més senzill.

PARÀSITS:

Dins de la nostre casa poden entrar molts tipus de paràsits. Per les portes i  finestres, mosques i mosquits. Per qualsevol forat, formigues. Si tenim animals, com un gat o un gos, puses i garrapates.

En el mercat existeixen productes molt bons per totes aquestes plagues. Aquí tant sols donarem uns consells casolans:

Per les mosques i mosquits, es poden posar cortines que permeten que passi l’aire però no ells. També hi ha plantes que els espanten.

Per les formigues, a part de tenir la precaució de no deixar aliments per sobra la cuina,  la primera cosa es trobar per on entren i atacar el punt d’entrada.

Una solució està en fer una mescla de vinagre i aigua a parts iguales i amb una ampolla amb ruixador, mullar el camí que segueixen. Si el camí ve del jardí, es ruixa el terra però no tirar vinagre a les plantes ja que matarà qualsevol herba.

Si tenim catifes i els animals ens porten puses, segur que els dos es troben: Es

pot col·locar una tassa de vinagre sobre la catifa. Les puses aniran dins i quedaran fora de combat. S’ha d‘intentar que tampoc quedin a fora de combat les nostres mascotes.

Per últim, un avís: Vacunar als animals contra les paparres. Aquest paràsit transmet una bactèria denominada “borreliosis de Lyme”, que és molt perillosa per la salut i de difícil diagnosis. La poden portar els gossos però també qualsevol animal que vagui pel camp i s’ha d’estar atent en les èpoques de primavera i estiu.

I ja per acabar, hi ha paràsits humans que entren sempre per la per la porta i no se’n van. Per ara no es coneix cap producte del mercat que sigui prou efectiu.

RENTAR A MÀQUINA:

Per aconseguir la màxima eficiència i eficàcia en el procés de rentar, sacar amb l’assecadora i penjar la roba:

No es recomanable pensar en rentar si no tenim un volum important de roba que faci que el tambor de la rentadora estigui pràcticament ple. Si no és així, malgastarem energia, aigua i detergent.

Començarem per classificar la roba. Aquella que s’ha de rentar a ma o a la tintoreria ja no ha d’entrar en aquest flux de treball.

La que s’ha de rentar s’ha de separar segons sigui blanca o de color.

També s’ha de separar la roba que cal rentar en fred i la que necessita ser rentada a temperatura.

Per últim, segons la procedència de la roba, serà necessari separar-la ja que no és higiènic rentar la manta del gos amb el joc d’estovalles de taula.

L’altre factor a revisar són les taques de la roba: Algunes d’elles requeriran un tractament previ, pot ser deixar en remull o treure una taca prèviament a tirar-la a dins la rentadora.

Una vegada plena la rentadora, aplicarem la intel·ligència difusa que consisteix en, segons l’experiència, determinar  el tipus de programa, el temps de rentat, la temperatura i el tipus i quantitat de detergent.

A l’acabar, es centrifuga i d’aquí a la assecadora.

L’altre roba que no va a la assecadora es pot penjar a l’aire lliure amb agulles d’estendre o be, a l’interior en penjadors o fils d’estendre. Segons com pengem la roba ens facilitarà gran part de la feina de planxa. S’ha de tenir en compte que penjar la roba a l’exterior, al sol, és molt més higiènic però requereix molta més feina ja que cal assegurar-se que no se l’emportarà una ventada. Les agulles acostumen a deixar marques en el vestit que requeriran més habilitat de planxa.

Per contra, a dins d’una habitació, hi ha prou en deixar-la en un penjador de plàstic (o altre que no s’oxidi ni es faci malbé), sense ni tant sols cordar-la o agafar-la be a l’estenedor.

També es important disposar d’un gran cistell per recollir la roba seca. Es millor recollir-la tota en el cabàs i després amb calma, col·locar-la ordenadament dins del calaix o armari corresponent.

la que s'ha de planxar seguirà un altre procés que és el del planxat.

BROTXES DE MAQUILLATGE:

La brotxa és una eina que ens permet una bona qualitat de maquillatge però per això s’han de mantenir netes i ben conservades.

No cal rentar-les cada vegada però sí periòdicament i el temps de fer-ho depèn de com i a on les guardem.

Si la brotxa és de fibra sintètica, es renta amb aigua i sabó de rentar plats i seguidament s’esbaldeixen amb aigua freda fins que no surti sabó.

Si està molt bruta, utilitzarem oli: Untarem un paper de cuina amb l’oli de cuina normal i l’apliquem sobre la brotxa fins retirar la part de maquillatge. Després netegem la brotxa amb aigua i sabó sense que l’aigua toqui al mànec.

Quan estigui ben aclarida, l’eixuguem amb una tovallola i la deixem assecar cap a vall

Les brotxes que tenen cerres de pel natural s’han de netejar amb xampú suau i es segueix el mateix procediment descrit

Es deixen assecar com a mínim un dia abans de tornar-les a utilitzar.

Si tenen una funda protectora, es col·loca i es deixa cap a vall.

PEÇES DE LLANA

La llana és delicada i quan es mulla, es pot deformar. Per tant,  una peça de llana s’ha de rentar el mínim possible i sempre a ma per evitar que perdi les seves característiques. Intentarem dons, airejar-la just  després de portar-les o de treure-les del seu embolcall.

Si tant sols tenen una mica de brutícia la raspallarem i traurem les taques amb una esponja.

Una vegada rentada amb sabó especial per la llana, l'estendrem en horitzontal, a sobra d’una tovallola o si no pesa massa, en un penjador amb forma o amb "ombreres", deixant espai entre peça i peça. S’eixuguen a temperatura ambient, fora de la calor.

Si s’han fet boletes es pot passar-hi per sobre un tros de "celo" on s'hagin format. S’estira amb molta cura i les boletes quedaran enganxades. Si són boles grans, amb les mateixes tisores es poden anar tallant.

Si es vol recuperar la textura inicial d'una peça de llana que s'hagi encongit, es deixa tot un dia dins d'un gibrell amb un litre i mig de suavitzant per cada quatre litres d'aigua. La peça recuperarà el seu estat inicial.

PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS.

Qualsevol de nosaltres facilita dades personals quan obra una compta bancària, paga amb la targeta de crèdit, es matricula en un gimnàs, participa en un concurs, compra un bitllet d’avió, fa una compra per internet o accepta una amistat al facebook. Deixem un rastre, una traçabilitat de les nostres accions al llarg de cada dia, i es fàcil i inevitable obtenir informació de qui som.

Les dades personals són nostres i nomes nostres i, per tant, podem decidir cedir-les o no. Si ho fem, podem exigir saber a qui, quines dades donem i per a quina finalitat i només per aquella.

Son dades personals totes les que permeten que ens identifiquin: El nom i cognom, DNI/NIF, Nº de la Seguretat Social, adreça, telèfon, signatura, imatge i veu, correu electrònic,...

A fi de protegir-nos en aquesta cessió de dades existeix la LOPD (Lei Orgànica de Protecció de Dades) que obliga a complir  uns requeriments:

- No ens poden demanar més dades de les necessàries: Que em demanen la talla de vestits per allotjar-me en un hotel??? Quina marca de cotxe porto per matricular el nen al col•legi??? He donar la data de naixement al comprar  una nevera ??? Aquesta informació és excessiva i no la facilitarem mai.

- La finalitat de les dades ha de ser clara: que expliquin perquè tenen un fitxer. Si és pel fitxer de "donacions" no  ens poden bombardejar de publicitat. Si són per la relació laboral amb la meva empresa, no m’han de felicitar pel meu aniversari de noces. L’empresa a qui li donem les nostres dades s’ha de comprometre a no fer-les servi per a res més que per aquest fi i les ha d’eliminar una vegada acabada la funció per la que vam donar les dades.

- S’ha de donar informació real, veraç i actual i explicar per quin sistema es poden actualitzar.

- Ha de permetre esborrar les meves dades si jo m’empenedeixo d’haver-les donat (son els drets ARCO).

Dins de les dades personals, hi han dades que són sensibles i que exigeixen que l’empresa o persona a qui li cedim, tingui unes mesures de seguretat altes per tal de que no se’n faci un mal us. Aquestes dades sensibles i especialment protegides son, per exemple, totes les de salut, origen racial i ètnic, opinions polítiques, vida sexual, conviccions religioses, filosòfiques o morals, ...

Podeu trobar més informació en la web de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades o en el  Reial decret 1720/2007 (reglament  que desenvolupa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD)).

ELS REGALS:

Un regal comporta emoció. Es una mostra d'amor i afecte i es fan per agradar i sorprendre.

Per tant, per trobar el regal adequat s'ha de treballar i com diuen ara, s'ha de notar que "se l'ha currat".

Al buscar què regalar pensarem sempre en la persona. Ens hem d'identificar amb ella, posar-nos en la seva pell i pensar què li pot agradar. Si es possible, el regal ha de comportar un significat, que es noti que ens hem preocupat per ella. Per exemple, si està obsessionada per anar a una festa, un collaret podria ser adequat.

També s'ha de pensar en l'ocasió (no és el mateix un regal pel naixement d'un fill que per un aniversari), segons el que es celebri.

Els regals no han de ser mai ostentosos. Diuen que "petits regals mantenen grans amistats".

A part del contingut, és importantissim que el regal estigui impecablement embolicat.

La majoria dels regals es donen en ma. En aquest cas, no cal una targeta d'acompanyament al regal. Quan es dona un regal s'ha d'aportar una mica de màgia, de ganes de crear una situació especial. Res pitjor que deixar el regal sense més.

Mentre s'obre el regal i just després s'ha de mantenir contacte visual amb qui ha fet el regal i amb un gran somriure, donar-li les gràcies.

A occident, nosaltres, es costum obrir el regal en el mateix moment en que ens el donen. Els orientals mai obren un regal en públic.

Si no és possible per les circumstancies, caldrà fer-ho i exposar-lo mentre qui ha fet el regal segueix en l'acta.

Si tot i així no es possible, màxim al dia següent, cal trucar-lo i agrair-li el detall.

Si el regal consisteix en un sobre de diners, agrairem el detall i guardarem el sobre sense mirar l'import regalat.

Per últim, no acceptarem mai regals comprometedors ni anònims.

ELS POLLS:

Si tenim criatures a casa, segur que en alguna època de l’any arriben amb polls. Aquets polls es diuen "polls del cap" (Pediculus capitis) perquè hi han altres varietats de polls que ataquen altres parts del cos. Són uns paràsits i s'han d'eliminar perquè al rascar-se poden crear infeccions encara que no transmeten malalties.

Aquets insectes viuen entre els cabells i s'alimenten de la sang del que infecten. Son de color gris, de 2 mil·límetres de llarg i no tenen ales.

Una femella pot posar uns 200 ous (llémenes) que al cap d'una setmana seran larves que quedaran enganxades al cabell.

es interessant saber que un poll no sobreviu més de 24 hores fora del cap.

El primer símptoma és que el nen es grata el cap però pot ser que sigui alguna al·lèrgia. Així que cal mirar-li el cabell i trobar algun poll o larva de color blanc (que de vegades hi ha sort i és caspa). El millor lloc per observar si ens ha tocat la loteria dels polls es  darrera les orelles.

Quan ja tenim la seguretat de que tenen polls, i no abans, buscarem com atacar-los:

- La més simple: està l'aplicació d'uns preparats insecticides específics.

- La de sempre: els rentarem el cabell amb aigua tèbia i amb molta paciència pentinarem amb una pinta fina (aquí ja trobarem algun poll adult). Seguidament i amb el cabell encara humit, traurem els llémenes amb els dits, esclafant-los amb les ungles. Aquest mètode requereix paciència i constància però és el més efectiu.

Si això dels dits fa fàstic, existeixen unes pintes molt efectives que són especials per aquesta feina.

Una altre solució per matar els llémenes està en empapar-lis el cabell amb vinagre (50% de vinagre amb 50% d'aigua) però en general els nens no es deixen perquè els molesta l'olor. Si s'aplica ha de ser en calent i amb el cabell sec.

Qualsevol tractament s'ha de repetir varies setmanes.

Les cabelleres llargues i sense recollir son més propicies al contagi i més difícils de netejar.

Per últim, cal prendre consciencia del problema i no escampar més polls dels necessaris. Reduir el contagi entre nens és la millor manera d'acabar amb els polls.

A casa s'ha de mantenir una estricta neteja de les pintes, tovalloles i coixins que toqui la persona infectada. La roba es renta amb aigua calenta i si es seca amb secadora es bastant segur que s'eliminen.

EL VINAGRE:

Es un producte que s’ha utilitzat sempre per la neteja. Es un àcid natural i té un grau de toxicitat baix, mentre no es mescli amb altres productes.

L’altre cosa interessant d'aquest producte és que es barat.

El més indicat és el vinagre blanc però es pot utilitzar el que fem servir per cuinar. A l'inrevés, si comprem  el de neteja, que ja es ven així per aquesta finalitat, no es pot utilitzar pel consum humà.

De sempre, s'ha fet la neteja general amb vinagre ja que neteja i desinfecta be i l’olor de vinagre desapareix quan es seca.

El més normal es mesclar aigua i vinagre a parts iguals. Si hi ha taques difícils, es pot aplicar directament, sense rebaixar, el vinagre (sempre fer una prova sobre la superfície abans de aplicar el vinagre pur).

NETEJAR LES RAJOLES DEL BANY:

Els banys, per la seva naturalesa, són bruts. A part de la brutícia natural de pols, cabells i altres, degut al sabons, al vapor de la dutxa o del bany, de la pròpia aigua i de la poca ventilació, les rajoles de les parets i terres pateixen de tres problemes:

1- Grassa

2- Incrustacions de calç.

3- Fongs.

Per això, davant d’aquesta problemàtica hi ha tres hàbits a seguir:

- Una bona ventilació del bany així que acabem el bany o la dutxa.

- Una neteja periòdica per evitar que els fongs es creïn i propaguin.

- Tenir únicament les botelles i articles realment necessaris en el bany.

Els fongs els podem trobar a les cortines de dutxa, als desaigües, a sota de les botelles de sabó, a les rajoles, a sota les estores de la banyera,.... Si el lloc on estan és un material no porós, es poden treure seguint les instruccions d’aquest post. Si el lloc és porós, com ara les juntes de les rajoles, s’han d’utilitzar altres productes.

La neteja de les rajoles es pot fer, segons el tipus de brutícia, d’una de les tres maneres o amb totes elles. Els materials que aconsellem són els habituals de casa però es poden fer servir els de qualsevol marca. Sempre utilitzarem guants i obrirem portes i finestres.

- Per la grassa: Encara que és difícil d’imaginar, hi ha molta grassa dels sabons i olis que utilitzem per la nostre higiene. Netejarem amb 1 litre d’aigua i 2 cullerades d’amoníac (o sabó neutre). S’aplica amb una esponja i desprès, sense més, es seca.

- Per la calç: Si desprès de treure la grassa hi ha incrustacions blanques de calç, netejarem amb una mescla de ½ litre d’aigua freda amb 2 vasos de vinagre blanc. S’aplica amb una esponja i es deixa actuar 5 minuts. Desprès es treu amb un drap mullat i seguidament es seca amb un altre drap sec.

- Pels fongs: Aquí necessitem un desinfectant. Si és poc el tros a desinfectar es mescla una part de lleixiu amb dues parts d’aigua i s’aplica amb l’esponja. Després es seca.

Una vegada tot estigui net i desinfectat i si les juntes han quedat una mica grogues, es pot aplicar un producte especial que és com una pintura blanca. Va amb un aplicador i és molt fàcil d’utilitzar i té bons resultats.